La vie en rose

La vie en rose és el biopic d’Edith Piaf, una gran cantant que es mereixia un film molt millor que aquest.

La vie en rose

I és que La vie en rose té com a únic punt d’interès la impressionant interpretació que Marion Cotillard fa de la desapareguda cantant francesa. Els gestos, les expressions facials, la veu … en tot moment sembla que la Piaf s’hagi reencarnat a la pantalla.

Perquè no m’ha agradat La vie en rose? Perquè està molt mal explicada. Dedica una gran quantitat de minuts a aspectes molt laterals de la vida de l’artista, no explica fins el final un punt capdal de la seva biografia, no presenta els personatges ni diu perquè deixen d’aparèixer i, més important, hi ha cops que en escenes senceres no se sap què està passant.

A més, la narració no és lineal, fet que accentua més la incapacitat del director Olivier Dahan per a explicar una història de la que podia haver extret més suc.

Perquè ha tingut tant d’èxit a França? Si no és per xovinisme, només pot ser perquè veient la pel·lícula s’estalvien de remenar a una botiga de música i comprar els CD remasteritzats. Si no és així, és un misteri.

Salut i sort,

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: