Una brillant pel·lícula d’acció, embolicada amb una trama de ciència ficció psicològica.

Com tota obra de ciència ficció, Inception pateix d’una premisa actualment falsa però que potser podria ser possible d’aquí a algun temps: que serà possible endinsar-se en els somnis de la gent. Un cop acceptada aquesta hipòtesi, tenim una trepidant cinta d’acció.

Havia llegit molt sobre l’enrevesat del guió, però opino que s’entén perfectament. Més discutibles són algunes solucions concretes: ¿com es pot trobar algú perdut en el subconscient del somni d’algú altre? Però això no ho discutirem pas ara, primer per no esgarrar cap misteri, segona perquè és accessori.

El que compta és que durant dues hores i mitja Inception no només manté l’interès sinó que no s’allarga massa (potser només a les seqüencies a la neu); que la majoria d’efectes visuals tenen la seva funció narrativa i que dibuixa un grapat de personatges interessantíssims.

Malauradament, el personatge més atraient, que és el de l’encara més atractiva Marion Cotillard és el que queda pitjor explicat, però també és el que desencadena la subtrama psicològica més interessant, la que té a veure amb els remordiments i la seva superació.

Adient pels que creuen que un film d’acció no pot tenir rerafons intelectual. Contraindicat pels que esperin una exhibició interpretativa del Di Caprio. (En canvi alguns dels secundaris si estan a nivell superlatiu.)

Salut i sort,
Ivan.