Non Stop

Hi ha un director català que triomfa a Hollywood. Es diu Jaume Collet Serra i es dedica a fer pel·lícules d’acció, la majoria interpretades pel Liam Neeson. Non Stop és de moment la darrera i és molt entretinguda. Intriga a dojo, un guió farcit de tòpics però ben elaborat, bons efectes especials, bon repartiment on m’ha agradat especialment la Michelle Dockery, i la sempre estimulant presència de la Julianne Moore. Adient per passar una bona estona. Contraindicada per executives agressives que volen sovint. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Non Stop

Homeland, 3a temporada

Un cop més, una gran sèrie. La tercera temporada de Homeland tanca el cercle. Els guionistes donen sortida als personatges, s’enllesteixen les incògnites i els únics interrogants què queden són els típics què s’haurà fet de tal personatge típic de qualsevol ficció. I ho fa a més d’una manera versemblant i respectuosa amb els personatges. Destaco d’aquesta tercera temporada el pols narratiu, el domini del ritme i l’exposició d’informació. Els primers capítols són molt pausats, de caire íntim i que serveixen per a establir de manera clara i rotunda els antecedents de l’acció i l’estat mental dels personatges. La trama … Continua la lectura de Homeland, 3a temporada

Agents of S.H.I.E.L.D.

Disney ha de rendibilitzar les compres què fa i això vol dir que tot l’univers de personatges Marvel inunda les pantalles de televisió igual què les de cinema. I agarreu-vos què després ve Star Wars… Pels què vau llegir els còmics en algun moment, dir-vos què a mi m’ha decebut com trasllada alguns personatges i la presentació de la mateixa S.H.I.E.L.D., molt més mítica als còmics, un nyap a la sèrie i temo veure què passa a la segona pel·li del Capità Amèrica, amb la que creua esdeveniments. El pitjor per mi és Samuel L. Jackson en el paper de Nick … Continua la lectura de Agents of S.H.I.E.L.D.

La estrategia del agua

Rubén Bevilacqua ha ascendit a brigada i Virginia Chamorro ara és sargent, però les seves aventures continuen amb les mateixes característiques de tota la sèrie. Els personatges han envellit i madurat una mica, però continuen desenvolupant-se, tant professionalment com personalment, amb la mateixa humanitat que defineix la sèrie negra del Lorenzo Silva. Narració més centrada en els personatges que no en els fets, àmplies disquisicions sobre la natura humana, llenguatge ben cuidat (excessivament per a alguns personatges i algunes ocasions, que en algun cas surten de registre) i històries perfectament versemblants. Tot això embolicat pel benemèrit cos de la Guàrdia … Continua la lectura de La estrategia del agua