El sud mana

Han estat uns quarts de final apassionants. Més emoció que bon rugbi, però un espectacle sensacional. El mundial s’ha quedat sense representants europeus a les semifinals; primer cop que passa. Sudàfrica, 23 – Gal·les, 19 A la primera part els galesos van manar i es van avançar al marcador. Amb convicció però sense poder obrir el joc i per tant sense ensenyar si encara conserven aquella creativitat que els ha fet llegendaris. Això si, aguantant molt bé contra la primera i la segona línia dels Springboks, en teoria molt superiors. En canvi els segons quaranta minuts van ser pràcticament un … Continua la lectura de El sud mana

The Try From the End of the World

Fa un munt què no poso res de rugbi. Per recuperar el tema, aquí teniu el què és un dels assaigs més bonics (si més no, més dels més famosos) què s’han vist mai. El nom li va donar Philippe Saint-Andre, avui seleccionador del XV de França i aleshores capità. Just després del partit li va fer una interviu la televisió neozelandesa (la mateixa clip què hi ha aquí; fixeu-vos en el to dels comentaris) i va pronunciar aquesta frase ja llegendària: “si, sembla un assaig fet des de la fi del món”. I si el try és preciós, el context … Continua la lectura de The Try From the End of the World

Sis Nacions 2.010

Ahir va acabar l’edició 2.010 del Sis Nacions, el torneig més antic entre equips nacionals, i durant molts anys màxim exponent del rugbi. Malauradament aquest any tampoc no he pogut veure tots els partits, però si la majoria, i em dóna per fer un resum del que he vist, fent un comentari breu dels equips. Itàlia: cumplidors. Van guanyar a Escòcia i posar en moltíssimes dificultats a Anglaterra. Però amb els tres equips més potents, tot i fer un paper digne, encara no tenen res a pelar, i més sense poder comptar amb el seu capità Parisse, lesionat. M’amoïna no … Continua la lectura de Sis Nacions 2.010