El sud mana

Han estat uns quarts de final apassionants. Més emoció que bon rugbi, però un espectacle sensacional. El mundial s’ha quedat sense representants europeus a les semifinals; primer cop que passa. Sudàfrica, 23 – Gal·les, 19 A la primera part els galesos van manar i es van avançar al marcador. Amb convicció però sense poder obrir el joc i per tant sense ensenyar si encara conserven aquella creativitat que els ha fet llegendaris. Això si, aguantant molt bé contra la primera i la segona línia dels Springboks, en teoria molt superiors. En canvi els segons quaranta minuts van ser pràcticament un … Continua la lectura de El sud mana

Irlanda, en gran forma

Aquest mes han guanyat no només a Austràlia, més nom que realitat avui en dia, sinó a la sensacional Sudàfrica. Poca broma. Després d’uns anys en que una generació sublim els ha portat a menys èxits dels que tots esperàvem, tot i què Déu n’hi do el que van fer Brian O’Driscoll i companyia, semblava que passaria un temps de transició fins que els verds tornessin a formar un equip de primeríssim nivell. Doncs no, són aquí i fan molt de respecte. En aquesta jugada podem veure un bon grapat de coses que necessita un gran equip: garra, disciplina, tècnica … Continua la lectura de Irlanda, en gran forma

Sis Nacions 2.010

Ahir va acabar l’edició 2.010 del Sis Nacions, el torneig més antic entre equips nacionals, i durant molts anys màxim exponent del rugbi. Malauradament aquest any tampoc no he pogut veure tots els partits, però si la majoria, i em dóna per fer un resum del que he vist, fent un comentari breu dels equips. Itàlia: cumplidors. Van guanyar a Escòcia i posar en moltíssimes dificultats a Anglaterra. Però amb els tres equips més potents, tot i fer un paper digne, encara no tenen res a pelar, i més sense poder comptar amb el seu capità Parisse, lesionat. M’amoïna no … Continua la lectura de Sis Nacions 2.010