Semifinals

Anava a escriure alguna cosa sobre els partits del cap de setmana passat, però resulta que el Mario Ornat ja ho ha fet i a més molt bé. O sigui que millor us estalvio la feina i us dic que Nova Zelanda va guanyar els Springboks sense patir massa però havent de suar de valent, i Austràlia va superar clarament els Pumas. En els articles també hi trobareu els resums dels partits. O sigui que divendres al vespre Sudàfrica i Argentina lluitaran per una medalla de bronze que significa més pels americans que pels africans però que a qualsevol dels … Continua la lectura de Semifinals

El sud mana

Han estat uns quarts de final apassionants. Més emoció que bon rugbi, però un espectacle sensacional. El mundial s’ha quedat sense representants europeus a les semifinals; primer cop que passa. Sudàfrica, 23 – Gal·les, 19 A la primera part els galesos van manar i es van avançar al marcador. Amb convicció però sense poder obrir el joc i per tant sense ensenyar si encara conserven aquella creativitat que els ha fet llegendaris. Això si, aguantant molt bé contra la primera i la segona línia dels Springboks, en teoria molt superiors. En canvi els segons quaranta minuts van ser pràcticament un … Continua la lectura de El sud mana

All Blacks Flair

L’equip de França té allò què la gent del rugbi anomena el french flair, saber llençar-se al galop cap a la línia de marca contrària combinant a la mà i amagant la pilota del contrari, que deixa de saber on és fins que alguna samarreta blava la posa delicadament a l’àrea de marca rival.Ho fan cada cop menys, han patit alguns seleccionadors mourinhistes, per dir-ho així, però és la seva marca. A l’hemisferi sud qui representa aquesta idea són els All Blacks, què són capaços d’assatjar i executar jugades com aquesta: Crec que no calen més comentaris. Salut i sort, … Continua la lectura de All Blacks Flair

The Try From the End of the World

Fa un munt què no poso res de rugbi. Per recuperar el tema, aquí teniu el què és un dels assaigs més bonics (si més no, més dels més famosos) què s’han vist mai. El nom li va donar Philippe Saint-Andre, avui seleccionador del XV de França i aleshores capità. Just després del partit li va fer una interviu la televisió neozelandesa (la mateixa clip què hi ha aquí; fixeu-vos en el to dels comentaris) i va pronunciar aquesta frase ja llegendària: “si, sembla un assaig fet des de la fi del món”. I si el try és preciós, el context … Continua la lectura de The Try From the End of the World