El tancament d’hospitals a l’Amèrica rural

He escoltat el podcast America’s Hospital Emergency, de l’excel·lent The Documentary Podcast de la BBC. I fa molta angúnia.

Foto de Main Street at Jamestown, Tennessee
Main Street. Jamestown, Tennessee Foto de la Viquipèdia

A una banda del quadrilàter, la salut de la gent i la necessitat de serveis hospitalaris. A l’altra banda, el laissez faire i el neoliberalisme que considera que un hospital és un negoci com qualsevol altre. Voleu fer apostes?

El programa exposa en mitja hora el cas de Jamestown, un poble de Tennessee de poc menys de dos mil habitants. L’hospital ha tancat, perquè tot i tenir una capacitat de 85 llits, té una ocupació mitjana de poc més de 30. I a l’empresa a la qual pertany, que té seu social a Florida i un amo que viu a les Illes Bahames, no li surt a compte mantenir-lo obert.

Si penseu que no és tan greu que els jamestownians hagin d’anar a l’hospital d’un altre poble, considereu la geografia americana i les seves immenses distàncies. Ho diu un metge durant el programa: la majoria de proves que es fan, són per confirmar que no passa res; i si s’endarrereixen, tampoc no passa res. Però quan sí que passa, endarrerir l’acte mèdic és un diagnòstic mortal. Afegiu-li a l’equació el fet que a Tennessee, un dels estats pobres dins dels EUA, hi ha poca gent amb una bona assegurança mèdica.

Estic d’acord amb els liberals quan diuen que hom ha d’espavilar-se. Però encara estic més d’acord amb els que defensen que l’Estat, és a dir, entre tots i cadascú en la mesura de les seves possibilitats, hem de procurar que tots els ciutadans puguem gaudir del millor nivell de salut possible. I això vol dir posar diners perquè aquells que no poden cuidar de si mateixos, o aquells que viuen en zones més allunyades, menys poblades o més desfavorides també puguin gaudir de serveis sanitaris de qualitat.

Un programa per a reflexionar.

Salut i sort,
Ivan.

Dues grans diferències

A veure, quines diferències creieu què hi ha entre el Regne d’Espanya i els Estats Units d’Amèrica?

Vull dir diferències de debó, conceptuals, estructurals. Marca Espanya vs. Marca USA.

Perquè això de tenir un exèrcit potentíssim o nedar en l’abundància econòmica, o ser l’imperi culturalment dominant, o tenir una geografia colossal i una població diversa, Espanya també ho ha tingut. Ho va tenir…

Segurament n’hi ha moltes més, però jo em quedo en dues grans diferències que es desprenen de l’abraçada entre el President Obama i l’infermera què ha superat una infecció d’èbola:

  1. El primer funcionari de l’administració americana ha de tractar els ciutadans americans de forma absolutament respectuosa en tot moment. O si més no, aparentar-ho molt bé.
  2. Els ciutadans americans no li tolerarien mai el contrari.

I si, jo m’imagino perfectament Mariano Rajoy abraçant la ja coneguda Teresa. En una escena d’una pel·lícula de Santiago Segura on l’actor que el representés sortiria de dins d’una pantalla de plasma i els metges l’atacarien amb arsenal anti-zombis.

New York Post: Obama meets Dallas Ebola survivor

El que no veig és que a Espanya, després que l’administració pública s’hagi comportat com ho ha fet en el mateix cas, estiguin a punt de caure els governs autonòmic i estatal. Perquè motiu n’hi ha.

I aquesta és la grandíssima diferència. (A la qual s’arriba després d’altres moltes diferències, si.)

Salut i sort,
Ivan.

Els EUA ens espien

Hi ha temes sobre els què se’m fa molt difícil poder escriure res. Només sé fer una cosa alhora, i si ric no puc escriure.

espionatge

Ara resulta què descobrim, sorpresos i escandalitzats, què el govern dels Estats Units espia tant com pot. Cullera!

Mira què estava bé això de creure què pel·lícules com Spy Games, The Good Shepherd o Syriana, sèries com Homeland, 24 o Op-Center, o novel·les com les de John Le Carré són obres de ficció què no tenien més relació amb la realitat què la què podien tenir Bambi o Siete novias para siete hermanos.

De res no ha servit què Javier Bardem surti a un film de James Bond, ni tampoc què s’hagi posat de moda llegir a Sun Tzu: ningú no es podia imaginar què els què tenen el poder d’escoltar-ho tot, volguessin fer servir aquest poder.

Per si de cas, recomano què algú li digui al Sr. Rajoy, el mateix què ha encarregat una investigació oficial i ha fet cridar l’ambaixador dels Estats Units, què a Barcelona hi ha una agència de detectius què li pot fer les averiguacions què consideri oportunes. Solvència contrastada, resultats garantits. Fin de la cita.

Salut i sort,
Ivan.

Bon rotllo

Associar un exèrcit en campanya al concepte bon rotllo sembla més que agoserat, oi? Bé, potser estem al davant d’una brillant campanya de social media, però a mi m’ha portat un somriure a la cara. L’empresa i la finalitat de l’empresa poden ser el què siguin, però al darrera hi ha persones. De totes classes.

I aquí, a les persones, si què hi veig bon rotllo. I valor.

Explicat amb més gràcia, aquí. I el videoclip original, aquí. També te’n rius.

Salut i sort,
Ivan.

Actualització: però amb el que te’n rius encara més, és amb el de ChatRoulette.