Hi ha temes sobre els què se’m fa molt difícil poder escriure res. Només sé fer una cosa alhora, i si ric no puc escriure.

Ara resulta què descobrim, sorpresos i escandalitzats, què el govern dels Estats Units espia tant com pot. Cullera!

Mira què estava bé això de creure què pel·lícules com Spy Games, The Good Shepherd o Syriana, sèries com Homeland, 24 o Op-Center, o novel·les com les de John Le Carré són obres de ficció què no tenien més relació amb la realitat què la què podien tenir Bambi o Siete novias para siete hermanos.

De res no ha servit què Javier Bardem surti a un film de James Bond, ni tampoc què s’hagi posat de moda llegir a Sun Tzu: ningú no es podia imaginar què els què tenen el poder d’escoltar-ho tot, volguessin fer servir aquest poder.

Per si de cas, recomano què algú li digui al Sr. Rajoy, el mateix què ha encarregat una investigació oficial i ha fet cridar l’ambaixador dels Estats Units, què a Barcelona hi ha una agència de detectius què li pot fer les averiguacions què consideri oportunes. Solvència contrastada, resultats garantits. Fin de la cita.

Salut i sort,
Ivan.