Etiqueta: Clàssics personals

Happy Halloween

A Catalunya el tradicional és la Castanyada, però no dóna tant de joc per a fer un article. I sempre em ve de gust reivindicar les obres mestres.

Tim Burton em carrega una mica, per repetir-se estèticament i per barroc. Però és un dels pocs genis en actiu a Hollywood. Recordo què quan vaig veure per primer cop A Nightmare Before Christmas vaig quedar aclaparat per la riuada d’imaginació i l’enlluernadora foscor visual, què contrastava amb l’alegria del fons de la història. Si me’n recordo, d’aquí un any escriure sobre Sleepy Hollow, una altra què tal.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Wish You Were Here

La cançó sobre l’amistat i el viatge compartit què és la vida, encara que de vegades els camins es separen durant un temps. Sempre que l’escolto, recordo el meu amic Enric.

Igual preferiu aquesta versió acústica del David Gilmour, la del darrer cop que la banda es va reunir, o bé escoltar l’àlbum Wish You Were Here sencer de Pink Floyd.

Salut i sort,
Ivan.

People Get Ready

Aprofitant que el Francis Black ha publicat una versió instrumental, recupero aquest petit clàssic del blues elèctric. Una cançó que no té res, però que t’ho porta tot.

També molt recomenables la nota de Borra el humo de tu frente, la versió del video clip oficial, i per a que aprecieu la diferència entre un bon cantant i algú que no ho és, una versió amb la Joss Stone, i una altra amb Sting.

Salut i sort,
Ivan.