Probablement, l’estribillo més tonto del rock, però una d’aquelles balades que tothom coneix. I una guitarra inacabable. I si us pensaveu que la pinta de Prince & The Revolution és per fer-s’ho mirar, aquí us deixo una altra versió (magnífica) amb els grans Tom Jones i David Gilmour. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Purple Rain
No és cap novetat ni cap problema que us costi llegir el nom del disc el primer cop, ja que qui el signa fa trenta anys que fa servir una signatura llegendària: composed, arranged, performed and produced by Prince. Ho diré directament: LOtUSFLOW3R és una Obra Mestra. Amb majúscules. No estic parlant d’un excel·lent àlbum com 3121 (2007) o el molt bo Mother Nature (2008); estem parlant d’un àlbum del nivell de Sign O’ The Times o Purple Rain. Paraules majors. Prince canta tant bé com sempre, però el millor és que torna a tocar la guitarra amb convicció, jugant … Continua la lectura de LOtUSFLOW3R
Prince ens torna a regalar un àlbum majúscul. Jo sóc dels que durant llargs anys ens vam desconnectar del que feia el geni de Minneapolis. Primer, perquè a partir d’un punt va deixar de banda el pop i el rock i es va dedicar només al funky, què és un génere que a mi no em mata. Segon, perquè crec que ell va perdre el nord i es dedicava més a escoltar-se a si mateix i donar la nota que no a composar bona música. I tercer, perquè va coincidir amb la segona gran època de Neil Young. Igual que … Continua la lectura de 3121
