Els acabo de descobrir i he trobat un funk ben engrescador i algunes versions de balades molt conegudes, prescindibles. Vosaltres coneixeu alguna altra banda liderada per un trombonista? Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Nils Landgren Funk Unit
No és cap novetat ni cap problema que us costi llegir el nom del disc el primer cop, ja que qui el signa fa trenta anys que fa servir una signatura llegendària: composed, arranged, performed and produced by Prince. Ho diré directament: LOtUSFLOW3R és una Obra Mestra. Amb majúscules. No estic parlant d’un excel·lent àlbum com 3121 (2007) o el molt bo Mother Nature (2008); estem parlant d’un àlbum del nivell de Sign O’ The Times o Purple Rain. Paraules majors. Prince canta tant bé com sempre, però el millor és que torna a tocar la guitarra amb convicció, jugant … Continua la lectura de LOtUSFLOW3R
Les biografies de l’Eric Lindell parlen d’una trajectòria basada en el blues i uns quants àlbums que no han assolit massa èxit fora dels cercles més entesos en el génere. La qüestió és que aquest seu sisè enregistrament m’ha semblat un dels descobriments de l’any. Hi ha blues, cert, però hi ha molt més soul i funk. Un compendi de la música negra americana interpretada per un californià blanc. Tot l’àlbum té un aire festiu i planer, sense sofisticacions tècniques i sense enrevesaments musicals. Imagineu-vos Springsteen fent blues amb aire funky, o una actuació de Prince a un garatge. Doncs … Continua la lectura de Low on Cash, Rich in Love
Prince ens torna a regalar un àlbum majúscul. Jo sóc dels que durant llargs anys ens vam desconnectar del que feia el geni de Minneapolis. Primer, perquè a partir d’un punt va deixar de banda el pop i el rock i es va dedicar només al funky, què és un génere que a mi no em mata. Segon, perquè crec que ell va perdre el nord i es dedicava més a escoltar-se a si mateix i donar la nota que no a composar bona música. I tercer, perquè va coincidir amb la segona gran època de Neil Young. Igual que … Continua la lectura de 3121
