Hurricane

Com que avui molta gent estarà parlant de boxa, res millor que posar com apunt musical del dia la que potser és la cançó més famosa sobre un boxador, una història real sobre la qual s’ha fet un film que encara no he vist i s’han escrit un munt d’articles. Jo una vegada vaig començar a veure, curiositat que té un, aquell famós combat entre Ali i Foreman, i ho vaig deixar còrrer al cap de cinc minuts. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Hurricane

Vell

Ja no ets jove. Ni maco. Se’t veu rovellat i descolorit. I t’han deixat sol. Per alguna cosa déu ser, oi? Et diuen què els més joves i lluents són molt millors. T’ho diu gent què no et coneix ni t’ha vist treballar, esforçar-te, estar amb altra gent, quan no semblaves tant vell. I tantmateix, aguantes. I si algun cop fas falta, aquí estàs. I ja veurem si aquests què obren la seva boca amb tanta alegria ho fan tant bé com tu. El comentari musical el posa Bob Dylan, ja sigui amb veu pròpia o en la dels Rolling … Continua la lectura de Vell

Together Through Life

Bob Dylan ha fet un disc de blues. I és collonut. No és que un àlbum de blues clàssic tingui gaire misteri, és probablement el génere més simple (primitiu? senzill?) que hi ha després del punk, però per això mateix deixa al descobert tots els que en saben un munt de tocar el seu instrument però són incapaços de translladar emocions. La potència del heavy metal o la sofisticació del jazz fussion poden amagar gimnastes com Yngwie Malmsteen o virtuosos com Stanley Clarke, però si et dediques al blues i expliques com enyores la xicota que se’n va anar amb … Continua la lectura de Together Through Life