A Hard Rain’s A Gonna Fall

La lletra la podeu trobar al web oficial de Bob Dylan.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Hurricane

Com que avui molta gent estarà parlant de boxa, res millor que posar com apunt musical del dia la que potser és la cançó més famosa sobre un boxador, una història real sobre la qual s’ha fet un film que encara no he vist i s’han escrit un munt d’articles.

Jo una vegada vaig començar a veure, curiositat que té un, aquell famós combat entre Ali i Foreman, i ho vaig deixar còrrer al cap de cinc minuts.

Salut i sort,
Ivan.

Vell

Boca de rec, solitària, vella i gastada, enmig d'una zona ajardinada.

Ja no ets jove. Ni maco. Se’t veu rovellat i descolorit.
I t’han deixat sol. Per alguna cosa déu ser, oi?
Et diuen què els més joves i lluents són molt millors. T’ho diu gent què no et coneix ni t’ha vist treballar, esforçar-te, estar amb altra gent, quan no semblaves tant vell.

I tantmateix, aguantes. I si algun cop fas falta, aquí estàs. I ja veurem si aquests què obren la seva boca amb tanta alegria ho fan tant bé com tu.

El comentari musical el posa Bob Dylan, ja sigui amb veu pròpia o en la dels Rolling Stones.

Salut i sort,
Ivan.
PS: sóc molt fan d’aquesta cançó. Si sabeu d’alguna versió què pagui la pena, ja sabeu: compartiu.

Together Through Life

Bob Dylan ha fet un disc de blues. I és collonut.

No és que un àlbum de blues clàssic tingui gaire misteri, és probablement el génere més simple (primitiu? senzill?) que hi ha després del punk, però per això mateix deixa al descobert tots els que en saben un munt de tocar el seu instrument però són incapaços de translladar emocions. La potència del heavy metal o la sofisticació del jazz fussion poden amagar gimnastes com Yngwie Malmsteen o virtuosos com Stanley Clarke, però si et dediques al blues i expliques com enyores la xicota que se’n va anar amb el teu millor amic, has de fer plorar.

O engrescar, quan la cançó es divertida. I Bob Dylan ho fa. No és que el cantautor més mític sigui sospitós de res, però el fet que no hagués tocat el blues en mig segle de carrera feia pensar en una certa aversió. Per què a més Dylan té una veu molt apropiada pel blues, com queda palés en la desena de cançons de Together Through Life, intenses com el cafè i lleugeres com una cervesa, totes saboroses. Pur blues.

Bob Dylan - Together Through Life

Però el millor de Together Through Life és la bonus track: gairebé una hora en que Bob Dylan es dedica a fer de disk-jockey radiofònic i ens fa saber quina música li agrada escoltar a la ràdio, suposant que aquest home escolti la ràdio.

Adient com a banda sonora per a creuar un desert gaudint del paissatge. Contraindicat si un cantant ha de tenir una veu melodiosa.

Salut i sort,
Ivan.