Ja no ets jove. Ni maco. Se’t veu rovellat i descolorit.
I t’han deixat sol. Per alguna cosa déu ser, oi?
Et diuen què els més joves i lluents són molt millors. T’ho diu gent què no et coneix ni t’ha vist treballar, esforçar-te, estar amb altra gent, quan no semblaves tant vell.

I tantmateix, aguantes. I si algun cop fas falta, aquí estàs. I ja veurem si aquests què obren la seva boca amb tanta alegria ho fan tant bé com tu.

El comentari musical el posa Bob Dylan, ja sigui amb veu pròpia o en la dels Rolling Stones.

Salut i sort,
Ivan.
PS: sóc molt fan d’aquesta cançó. Si sabeu d’alguna versió què pagui la pena, ja sabeu: compartiu.