Manrique, sempre

El seu darrer i magnífic article em dóna l’excusa per a recomenar-vos el bloc a El País del Diego A. Manrique, crític i locutor històric de Radio 3.

Home de gustos eclèctics i de discurs punyent, Manrique reuneix vàries coses que m’agraden en un crític:

  • no li fa res criticar els patums habituals (Springsteen, per exemple);
  • em descobreix territoris que jo no hagués gosar explorar per mi mateix (francis: això no ho pots deixar passar);
  • no acostuma a recomenar gratuïtament grups desconeguts per a ventar-se què coneix més que ningú més;
  • però si què s’atura en allò que altres considerarien anècdotes o fricades;
  • no li fa res reivindicar cantants què d’altres considerarien del més hortera (com Las Grecas: aquí i aquí); i
  • va més enllà dels tòpics per a ensenyar coses què són molt a sota de la superfície.

No us perdeu tampoc les seves xerrades quinzenals a El País, on pots enterar-te d’anècdotes més què divertides.

Per cert, què també té un podcast igual d’interessant, què El País publica de la pitjor manera possible.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Escriure un bloc

Va para largo y tampoco me sale lo de hacer un comentario largo y estructurado, cuando pienso algo luego me da palo escribirlo, los post son sin pensar, así salen de chungos.

Això li ho he llegit a un dels meus blocaires de referència (que si ho autoritza diré qui és) contestant una petició de crítica d’un llibre. Em fa pensar sobre una d’aquestes foteses ja sabudes i que en tornem un cop i un altre. Per a què, com, per a qui escrivim un bloc? I en concret, sobre la manera de fer una crítica sobre, per exemple, un llibre.

Jo quan escric gasto més paraules de les que calen. És així, no hi ha volta. M’he d’esforçar molt per anar directe a barraca. En canvi, quan escric en mode professional és a l’inrevés. Als exàmens sempre em deien que m’havia d’allargar més, no fer-ho tant condensat.

Al cap i a la fi, la manera d’escriure també parla de l’autor, no només el contingut. En un bloc personal com és Lo Bloc no em semblaria lògic aparentar el que no sóc. Ja aparento prou que n’entenc de llibres o música, no?

Al final, es tracta de compartir experiències. La meva manera de compartir-les és pensar-me el que diré i llavors dir-ho d’una manera que quan em llegeixi no senti vergonya. I prou.

I em penso que m’ha sortit el que el meu conegut diria què és un article chungo.
Salut i sort,
Ivan.

1.001 comentaris

Aquesta setmana hem superat la xifra dels mil comentaris a Lo Bloc.

És un número molt petit, i més tenint en compte que alguns d’ells són respostes meves a comentaris vostres, però per a un bloc sense pretensions és una petita gran fita.

Gràcies per la companyia.

Salut i sort,
Ivan.

Neteja d’enllaços

Només us adonareu si visiteu Lo Bloc, però a la barra de la dreta he endreçat una mica els enllaços a d’altres blocs.

Crec que els professionals no necessiten tanta ajuda en la difusió i també que és millor que comparteixi amb vosaltres aquella gent a la que segueixo més habitualment.

Si creieu que m’he deixat algú, si us plau, digueu-m’ho.

Salut i sort,
Ivan.