Manrique, sempre

El seu darrer i magnífic article em dóna l’excusa per a recomenar-vos el bloc a El País del Diego A. Manrique, crític i locutor històric de Radio 3. Home de gustos eclèctics i de discurs punyent, Manrique reuneix vàries coses que m’agraden en un crític: no li fa res criticar els patums habituals (Springsteen, per exemple); em descobreix territoris que jo no hagués gosar explorar per mi mateix (francis: això no ho pots deixar passar); no acostuma a recomenar gratuïtament grups desconeguts per a ventar-se què coneix més que ningú més; però si què s’atura en allò que altres considerarien anècdotes o … Continua la lectura de Manrique, sempre

Escriure un bloc

Va para largo y tampoco me sale lo de hacer un comentario largo y estructurado, cuando pienso algo luego me da palo escribirlo, los post son sin pensar, así salen de chungos. Això li ho he llegit a un dels meus blocaires de referència (que si ho autoritza diré qui és) contestant una petició de crítica d’un llibre. Em fa pensar sobre una d’aquestes foteses ja sabudes i que en tornem un cop i un altre. Per a què, com, per a qui escrivim un bloc? I en concret, sobre la manera de fer una crítica sobre, per exemple, un … Continua la lectura de Escriure un bloc