Escriure un bloc

Va para largo y tampoco me sale lo de hacer un comentario largo y estructurado, cuando pienso algo luego me da palo escribirlo, los post son sin pensar, así salen de chungos.

Això li ho he llegit a un dels meus blocaires de referència (que si ho autoritza diré qui és) contestant una petició de crítica d’un llibre. Em fa pensar sobre una d’aquestes foteses ja sabudes i que en tornem un cop i un altre. Per a què, com, per a qui escrivim un bloc? I en concret, sobre la manera de fer una crítica sobre, per exemple, un llibre.

Jo quan escric gasto més paraules de les que calen. És així, no hi ha volta. M’he d’esforçar molt per anar directe a barraca. En canvi, quan escric en mode professional és a l’inrevés. Als exàmens sempre em deien que m’havia d’allargar més, no fer-ho tant condensat.

Al cap i a la fi, la manera d’escriure també parla de l’autor, no només el contingut. En un bloc personal com és Lo Bloc no em semblaria lògic aparentar el que no sóc. Ja aparento prou que n’entenc de llibres o música, no?

Al final, es tracta de compartir experiències. La meva manera de compartir-les és pensar-me el que diré i llavors dir-ho d’una manera que quan em llegeixi no senti vergonya. I prou.

I em penso que m’ha sortit el que el meu conegut diria què és un article chungo.
Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

6 thoughts on “Escriure un bloc

  1. “Quan escric gasto més paraules de les que calen. És així, no hi ha volta.”

    Gastar paraules. Ni usar, ni utilitzar, ni necessitar. Gastar. Voler tenir les paraules justes i haver-ne d’usar massa. Curiosa tragèdia blogaire, voler ser sintètic i no poder…

  2. Si, “gastar”. Si aconseguís ser tant sintètic com m’agradaria i transmetre tot el que vull dir, aleshores empraria o utilitzaria els mots. Però paraules de més són com el menjar que deixem al plat, bens malaguanyats.

  3. El otro día abbascontadas me dedico un post en su blog, y hoy tu , así me gusta.

    El tema de los blogs da para mucho, hay gente que cuenta su vida intima otros sus aficiones o su ideas , yo básicamente cuelgo cosas para que no perderlas , explico chorradas y llevo un diario de lecturas y cine así recuerdo el orden por eso nunca hago comentarios largos, en realidad muchas veces faltan acentos comas incluso letras, la idea es tardar menos de cuatro min por post, muchos cuando los vuelvo a mirar me dan vergüenza y los borro si no hay comentarios. Las chorradas es lo más comentado.

  4. Víctor, una vegada vaig sentir a catalunya radio, a les tantes del matí, al programa del desaperegut amic Vendrell, a un oient que trucava per, segons va dir, no sentir-se sol, sense cap oient. És a dir, el noi era locutor d’una ràdio d’un poblet, crec recordar que de la costa brava, i devant el temor que absolutament ningú el sentís, va pensar adquirir vida pròpia parasitant un programa de més audiència. mestre vendrell va dir-li: “sempre tenim, sempre hi ha almenys un oient”. I en el mon dels blogs això és encara més cert. l’altre dia cercava ampliar informació sobre un tal “caballero audaz”, ah, quina sort, els blogs! quàntes referències impagables! sempre hi ha almenys un blog, i almenys un lector, ara o dins de cinc anys.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s