Mai no van tenir imitadors, però han tingut molts fills. El primer és mostra de la seva originalitat; el segon de la seva influència.
Algunes de les que més m’agraden són aquestes:
- El loco de la calle, a una actuació per a Televisa amb un playback tant descarat com hortera.
- La piedra redonda, una de les meves favorites.
- Dios de la lluvia, tot i que també podia haver inclós Sara.
- Lapiz y tinta; o Aviones plateados.
Em va saber molt greu no poder-els dir adéu en un concert de comiat.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!