Mai no van tenir imitadors, però han tingut molts fills. El primer és mostra de la seva originalitat; el segon de la seva influència.

Algunes de les que més m’agraden són aquestes:

• El loco de la calle, a una actuació per a Televisa amb un playback tant descarat com hortera.
• La piedra redonda, una de les meves favorites.
• Dios de la lluvia, tot i que també podia haver inclós Sara.
• Lapiz y tinta; o Aviones plateados.

Em va saber molt greu no poder-els dir adéu en un concert de comiat.

Salut i sort,
Ivan.