El último de la fila

Mai no van tenir imitadors, però han tingut molts fills. El primer és mostra de la seva originalitat; el segon de la seva influència.

Algunes de les que més m’agraden són aquestes:

Em va saber molt greu no poder-els dir adéu en un concert de comiat.

Salut i sort,
Ivan.

2 respostes a «El último de la fila»

  1. Su estilo siempre me ha sugerido dos gatos melancólicos y canallas maullando en un callejón. Siempre es bien recibida una canción de estos “chicos”

  2. Perdón, pero el de los gatos maullando en el callejón es Loquillo y su Ritmo de garaje.
    ¡Saludos!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: