Manrique, sempre

El seu darrer i magnífic article em dóna l’excusa per a recomenar-vos el bloc a El País del Diego A. Manrique, crític i locutor històric de Radio 3.

Home de gustos eclèctics i de discurs punyent, Manrique reuneix vàries coses que m’agraden en un crític:

• no li fa res criticar els patums habituals (Springsteen, per exemple);
• em descobreix territoris que jo no hagués gosar explorar per mi mateix (francis: això no ho pots deixar passar);
• no acostuma a recomenar gratuïtament grups desconeguts per a ventar-se què coneix més que ningú més;
• però si què s’atura en allò que altres considerarien anècdotes o fricades;
• no li fa res reivindicar cantants què d’altres considerarien del més hortera (com Las Grecas: aquí i aquí); i
• va més enllà dels tòpics per a ensenyar coses què són molt a sota de la superfície.

No us perdeu tampoc les seves xerrades quinzenals a El País, on pots enterar-te d’anècdotes més què divertides.

Per cert, què també té un podcast igual d’interessant, què El País publica de la pitjor manera possible.

Salut i sort,
Ivan.