-
Metheny Mehldau
La col·laboració entre un geni de la guitarra i un mestre del piano ens deixa un decebedor i molt bon disc. Vaig descobrir Pat Metheny mentre estudiava Informàtica, gràcies a Anna, que creia que era el millor músic del món. Des d’aleshores és un dels meus guitarristes de referència. Construeix una música molt agradable, amb…
-
Cold Roses
Trenco una de les normes no escrites d’aquest blog, no escriure sobre àlbums que no hagin aparegut durant l’any en curs, per parlar d’un doble àlbum de Ryan Adams. I és que aquest treball és molt i molt bo. El primer cop que el vaig escoltar jo potser era de mala lluna i no em…
-
My Dark Places
A falta d’escasses setmanes que acabi l’any, crec que ja podem adjudicar el premi a l’àlbum més eclèctic de l’any 2.006. L’eclecticisme acostuma a ser marca d’artista novell. Un cop està més assentat (al mercat, a la indústria, als mecanismes i costums de la seva activitat) el músic, i encara més el grup musical, acostuma…
-
Scoop
Aquest any Woody Allen ens proposa una comèdia amable que ben bé podia haver filmat el Hollywood dels anys 30 o la Ealing anglesa de la postguerra. Fa uns anys, quan jo comentava amb els amics que el meu cineasta favorit és Woody, tots em contestaven que totes les seves pel·lícules són iguals. Gens més…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 