Després de l’espectacular Moonraker la franquícia James Bond va abordar el projecte que tenien en ment com a continuació de The Spy Who Loved Me, amb un resultat francament decebedor.

L’argument de For Your Eyes Only és més típic dins del gènere d’espies, allunyat de la lluita contra megalòmans que volen conquerir el món sencer i centrant-se en la lluita entre els dos blocs de la Guerra Freda. Malauradament, el guió és fluix i només consisteix en una successió d’escenes d’acció amb molt poca cansalada enmig del pa que posen les escenes d’acció. Que si, que molt espectaculars, però que una pel·lícula, sobretot és una història, i la de For Your Eyes Only és molt feble.

Si parlem de les escenes d’acció, resulta curiós que en un film on la major part de la trama passa al Mar Egeu no hagi la típica de 007 persecució en barca. Si que hi ha un batiscafo, persecucions amb esquí i bobsleigh, amb un 2CV i una escalada que a mi em va recordar molt de lluny aquell film del Clint Eastwood, The Eiger Sanction. Totes elles, de molt bon nivell i rodades amb molt de ritme. Penso que aquí es nota la mà de John Glen, ara director i abans montador i director de segona unitat als films de Bond.

I, és clar, l’escena inicial que reprén el fil de On Her Majesty’s Secret Service enmig del pleit sobre la propietat intel·lectual de Spectre, i on no es menciona cap nom. Una escena molt bona, superada pel temps passat, i que queda completament desconnectada de la resta de la pel·lícula.

For Your Eyes Only és la única pel·lícula de Bond on no apareix el personatge de M. L’actor Bernard Lee acabava de morir i no el van voler reemplaçar. Al film diuen d’ell que està de permís. A banda d’aquesta anècdota, la nova noia Bond és la sosa Carole Bouquet, que interpreta de manera maldestra un personatge fort al que no aconsegueix connectar amb l’espectador. Aquest és el segon llast del film.

I el tercer i pitjor llast és que el dolent de torn no té prou força. L’excel·lent dolent Julian Glover (el recordareu de The Empire Strikes Back i Indiana Jones and the Last Crusade) no aconsegueix deixar una empremta sòlida amb el seu personatge. Crec que part és d’ell però també hi ha part en el guió, concretament en l’elecció com a objectiu sentimental seu, d’un dels personatges més estúpids de tota la saga.

A For Your Eyes Only surt també El violinista a la teulada, és a dir Chaim Topol, que no ho fa pas malament, però de lluny l’actriu que tindrà més importància dins la saga serà la Cassandra Harris; no pel seu paper perfectament oblidable, sinó perquè en un sopar amb el productor Albert C. Broccoli va presentar-li el seu marit, Pierce Brosnan.

Les postals que ens aporta aquesta entrega 007 són del Mar Egeu, Corfú (disfressada dels voltants de Madrid però amb tot de tòpics andalusos), Cortina d’Ampezzo i Grècia. El film està rodat el 1981, enmig de l’eclosió dels video-clips i això es nota en el munt d’escenes en que es busca el lluiment en base a la comunió de música i fotografia i acció. Però trobo que no li van saber trobar el punt.

La cançó que interpreta la Sheena Easton, a la que per cert podem veure durant els crèdits inicials, és ben ensopida. M’agrada molt més la que van fer els Blondie, grup aleshores de moda i que va ser la primera opció de Cubby Broccoli. Per cert que Blondie ja havien fet un cover de Goldfinger.

En definitiva, una pel·lícula d’acció plena d’escenes trepidants que esdevé avorrida.

Adient per a saber com va nàixer el cinema d’acció dels 80. Contraindicada per a desllorigadors de misteris.

Salut i sort,
Ivan.