Mala representació

La Política és moltes coses. Visió a llarg termini, voluntat d’entendres amb d’altres, gestió, lideratge, etc. I també és, en una part molt significativa, teatre.

María Dolores de Cospedal i Alicia Sánchez Camacho

L’Alicia porta mesos dient públicament què el Mariano i l’Artur no s’entenen i no s’entendran. Que la necessiten a ella, es suposa què fent de traductora o negociadora.

La Maria Dolores porta mesos dient què diàleg tot el què vulguis però què el què diu l’Artur mai de la vida. I l’Alicia surt per la ràdio i tot arreu on la deixin parlar dient què l’endemà la deixen anar per primer cop a la reunió d’estratègia del comitè de direcció, i què tranquils què té una proposta molt bona per arreglar-ho tot.

I el primer dia de cole de l’Alicia, va la Maria Dolores i diu públicament què està molt bé què ella parli, però què del seu res de res. Igual què li diu a l’Artur. Nota monàrquica: això el Juanca ho arregla soltant un “¡que te calles!”.

Si fos una pel·lícula del Blake Edwards o del Billy Wilder us diria què el començament promet. Però tractant-se del PP i del PPC, em temo què aquest film ja l’he vist moltes vegades. Comencen amb un líder somrient què vol posar accent català a Espanya, fer de pont de les aspiracions,… catalanitzar Espanya què ara diu la Esperanza, i acaben amb el líder marxant per la porta del darrera al cap d’un parell d’anys. El Josep Piqué li pot explicar molt bé al Duran Lleida cap a on porta la tercera via.

Però hi ha quelcom què se m’escapa. En un país on cap polític ni alt funcionari és cessat fulminantment, sinó que a tothom se li agraeixen públicament els seus serveis, hi ha una tendència sàdica al PP nacional respecte els seus validos a Catalunya. Si pretenen guanyar mai unes eleccions autonòmiques o obtenir un percentatge d’escons més important al Congreso, no m’explico que li fotin aquestes hòsties als seus líders regionals. Tenen canals de comunicació per no haver d’arribar a aquests extrems. Aquest teatre esdevé un cruel vodevil que no agrada a ningú.

Bonus track: igual què hi ha el lleó de la Metro, també hi ha la muntanya de la Paramount. No gasteu tots els mocadors plorant per l’Alicia, què el Navarro encara ha d’anar a Ferraz a defensar el federalisme.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

5 thoughts on “Mala representació

  1. Ep, que sí que s’entén, simplement, ni volen guanyar mai unes eleccions autonòmiques (a Catalunya) ni volen obtenir un percentatge d’escons (catalans) més important al Congreso. No volen el que no poden tenir: són els que són, essent més raonables no seran més importants a Catalunya però perdrien clientela fora.

    1. No em convenç aquest raonament. Per una banda, espai per a crèixer en tenen, mira els Ciutadans del Rivera; per altra, la possibilitat de mantenir l’actual majoria absoluta al Congreso pot venir de la diferència d’escons què obtinguin a Catalunya aquest PPC sacrificat i un PSC cada cop més … minvat?

      Un altre tema és la credibilitat què pot tenir la Sánchez-Camacho dins del PP si quan necessitava un favor discret la tia li demanava al secretari d’organització dels socialistes. Però del marro de tot l’afer d’espies ja en parlarem un altre dia, a l’espera què algú faci una bona pel·li.

      1. No et convencerà però la seqüència dels fets és la que és: queda l’Alícia amb el partit per escenificar el paper de conseguidora, a uns quants barons territorials els falta temps per deixar clar on estan els suports al partit i amb amenaçar amb la insubordinació si se li fa cabal i el que havia de ser ja ens ho mirarem passa a ser mai de la vida.

        I no Ivan, no tenen espai per créixer, ni el PP, ni el PSOE, ni a Catalunya ni a Espanya. El bipartidisme es contreu, d’això ja en vam parlar. Al PP a Catalunya li pot menjar terreny Ciutadans però en paral·lel a Espanya és UPyD. I és una manta curta, no pots estirar de la part catalana sense destapar l’espanyola.

  2. Matisem una mica: el bipartidisme es contreu, si, però de moment només a les enquestes. Fins què no veiem l’evidència empírica (eleccions què no siguin les europees) jo no m’ho acabaré de creure.
    Tinc moltes ganes què s’esgarri el bipartidisme, però he vist moltes enquestes d’intenció de vot anar-se’n a norris en dos dies (aquella reelecció de John Major, per exemple) i prefereixo interpretar-les amb prudència.
    Sobre la validesa en general de les enquestes polítiques, em remeto com sempre a Si, Ministre.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s