Picoverde

Un començament brillant, un final gris.

Portada de la novel·la de Monica Cantieni Picoverde

Si quan anava de visita a d’altres païssos ja em picava la curiositat per llegir alguna cosa d’allí, imagineu-vos ara. L’aventura és trobar literatura suïssa a les llibreries de Barcelona. O simplement llibres sobre Suïssa. Sembla què un país de dimensions com les de Catalunya, enmig d’Europa i què fa dos cents anys què no practica l’art de la guerra no és gens interessant. Preneu nota abans d’exercir el dret a decidir: serem avorrits.

La qüestió és què arribo a aquesta novel·la què té un argument prou interessant: una nena petita què ha estat adoptada explica les seves vivències a la Suïssa dels anys 70, prosperitat que demana treballadors i xenofòbia amb les persones què hi arriben. Però la societat suïssa només apareix de manera molt tangencial.

El protagonisme se l’enduu la troupe què envolta la protagonista. Una família normal amb un munt d’esquelets a l’armari (ja ho he dit: família normal), veïns immigrants no sempre en situació legal, i un parell d’animals què són els què mantenen els peus a terra.

El millor de Picoverde és la descripció infantil de tot el què veu la nena, què actua de narradora i què descriu el món amb les poques paraules què coneix. Quan troba quelcom què no sap explicar, necessita una nova paraula. Entre la narració de la Monica Cantieni i la traducció del Carles Andreu aconsegueixen arribar allà on les paraules no poden. Com molt bé diu la Mercedes Arancibia, les paraules no poden descriure completament la realitat.

Però, a Picoverde li falta un motiu argumental clar, i els girs què la trama proporciona arriben massa tard. L’entusiasme per la frescura de l’estil acaba esvaïnt-se i la conya d’emplenar els forats entre paraules cansant. Quan he arribat a l’epíleg m’he quedat amb la sensació què he passat per un paissatge amb personatges interessants i no he pogut veure què fessin res destacable.

Adient pels què ens agrada jugar amb la imaginació. Contraindicat pels què demanen emocions fortes.

Salut i sort,
Ivan

Advertisements

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s