L’atemptat d’Atocha

Aquesta setmana ha fet anys de la matança dels advocats laboralistes al carrer Atocha. I com que el número d’anys és rodó, els mitjans de comunicació hi han parat esment. Alguns textos sobre l’atemptat terrorista: – L’entrada de la Viquipèdia, – Juancho Dumall a El Periódico posa l’atemptat en el context històric de La Transición. – José María Irujo i Joaquín Gil a El País ens expliquen què se n’ha fet dels assassins. – Santiago Tarín des de La Vanguardia dóna la impressió que l’administració de justícia continua volent aclarir completament el cas, quan realment el que es va fer … Continua la lectura de L’atemptat d’Atocha

Penseu #PrayForParis

Per què ho fan? Què guanyen amb això? Penseu en com us sentiu. La pena, la desolació, però sobre tot, la ràbia. La mala llet que us queda al cos. Penseu que moltíssima gent ara mateix es sent com vosaltres. Incloent la gent que està menys informada, la que no coneix cap àrab ni cap musulmà. La que s’empassa sense pensar tot el que escolta a la televisió més groga, dels polítics més poca-vergonyes, o llegeix a la premsa i la ràdio més impresentables. Penseu què deuen estar demanant, per dins o en veu alta, aquesta gent. Penseu què poden … Continua la lectura de Penseu #PrayForParis

Hillary

Hi ha pocs polítics que es guanyin el reconeixement de ser coneguts pel seu nom de pila. És una familiaritat només reservada als que en algun moment han semblat prou sincers o identificats amb els desitjos populars o bé aquells que han patit personalment per culpa de la seva dedicació. I la senyora Clinton, probablement la divorciada de facto més coneguda al món, ha aconseguit guanyar-se fins i tot la complicitat de les xarxes socials. I tothom la posa ja com a candidata a la Presidència d’aquí quatre anys. El que segueix és una lliçó magistral de Política. Independentment de … Continua la lectura de Hillary

El terrorista noruec

Ara que jutgen el bèstia que va matar un munt de gent a Noruega, uns perquè passaven per on no tocava, els altres perquè defensaven la multiculturalitat i l’islamisme, no deixo de recordar el que va escriure el Jordi quan el van detenir. Efectivament, la paraula terrorista no apareix sovint en les cròniques del judici. I també, com deia el Francis, la ideologia que pot tenir és indiferent: tant de mal ha fet ell com els d’Al Qaeda que ell diu que combat ( i, alhora, admira professionalment). Arriba un punt en que les paraules no són suficients. Espero que … Continua la lectura de El terrorista noruec