Hi ha pocs polítics que es guanyin el reconeixement de ser coneguts pel seu nom de pila. És una familiaritat només reservada als que en algun moment han semblat prou sincers o identificats amb els desitjos populars o bé aquells que han patit personalment per culpa de la seva dedicació.
I la senyora Clinton, probablement la divorciada de facto més coneguda al món, ha aconseguit guanyar-se fins i tot la complicitat de les xarxes socials. I tothom la posa ja com a candidata a la Presidència d’aquí quatre anys.
El que segueix és una lliçó magistral de Política. Independentment de la opinió que pugueu tenir tant de la Sra. Clinton-Rodham com de la política exterior dels Estats Units, aquest discurs que no dura més de 10 minuts és una mostra de com s’han de fer les coses: serenor, fermesa, bona educació (ni estridències ni insults) i claretat en el missatge. És la reacció oficial a l’assassinat de l’ambaixador nord-americà a Libia, un afer gravíssim que va passar el passat Onze de Setembre i que en Jordi Colomé comenta de manera molt aclaridora.
Com diria Gaspart, per caritat cristiana no faré comparacions amb el país en que ens ha tocat viure.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!