Hillary

Hi ha pocs polítics que es guanyin el reconeixement de ser coneguts pel seu nom de pila. És una familiaritat només reservada als que en algun moment han semblat prou sincers o identificats amb els desitjos populars o bé aquells que han patit personalment per culpa de la seva dedicació.

I la senyora Clinton, probablement la divorciada de facto més coneguda al món, ha aconseguit guanyar-se fins i tot la complicitat de les xarxes socials. I tothom la posa ja com a candidata a la Presidència d’aquí quatre anys.

El que segueix és una lliçó magistral de Política. Independentment de la opinió que pugueu tenir tant de la Sra. Clinton-Rodham com de la política exterior dels Estats Units, aquest discurs que no dura més de 10 minuts és una mostra de com s’han de fer les coses: serenor, fermesa, bona educació (ni estridències ni insults) i claretat en el missatge. És la reacció oficial a l’assassinat de l’ambaixador nord-americà a Libia, un afer gravíssim que va passar el passat Onze de Setembre i que en Jordi Colomé comenta de manera molt aclaridora.

Com diria Gaspart, per caritat cristiana no faré comparacions amb el país en que ens ha tocat viure.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

9 thoughts on “Hillary

  1. Sense gens de ganes de treure-li merits, ella és brillant i també ho semblaria en un altre càrrec, diria que afers exteriors i la diplomàcia en general ja han de tenir aquest to. Que el barnís política internacional ja ho porta, especialment si tens un paper significatiu al món.

    I no, millor no fer comparacions.

  2. Tampoc vull restar mèrit a la Hillary Clinton-Rodham – però en relació al teu comentari inicial he de puntualitzar que, malauradament, mencionar a les dones només amb el nom de pila és un costum cultural molt estés que constitueix una reducció, una infantilització. Fixa’t-hi, no es fa mai amb els homes.

    1. Ho sento però no estic gens d’acord. Felipe, per a la majoria de gent d’aquest país, no és pas l’amic de la Mafalda, ni tampoc el futur rei. Necessito més argumentari per a veure el que vols dir.

      I del que diu el Jordi, si, la teoria diu que s’han de fer les coses així de bé. A la pràctica … m’he sorprés de veure-les tant ben fetes per un cop. Malauradament.

      1. La Gemma potser no ha posat argumentari però tu tampoc no has dit cap polític-home a qui li diguin pel nom. A mi ara mateix no se me n’acut cap.

        En el cas de la Hillary, com el de la Nancy i de la Michelle, i si m’apures també el de la Barbara, diria que allò que pesa és que en el càrrec de Primera Dama han fet de dones de i habitualment són presentades amb el nom de pila per la seva condició de dones de. Hillary ja no és Primera Dama però encara li diuen com li deien aleshores.

        L’argumentari que demanes el pots trobar en bibliografia sobre llenguatge sexista, per exemple aquí. Capítol 1.

  3. Compte i no la liem. Jo estava parlant de política, de com fer-la i del prestigi que té una senyora que ara mateix lidera una de les organitzacions, la diplomàcia dels EUA, més complexes i grans del món. I posava com a símptoma del seu prestigi el fet que molta gent l’anomena pel seu nom de pila. Vegeu blocs polítics estadounidencs.

    Polític home al que anomenem pel nom: Felipe González Márquez. Ni Suárez, ni Carrillo, ni tant sols Juan Carlos. I això és carisma (i tenir la sort de tenir segons quin nom; els Segismundo ho tenen més pelut).

    És sexista el llenguatge? I tant! Exactament tant com la societat que s’expressa mitjançant aquest llenguatge (diferent de llengua, per cert; i les llengües, part dels llenguatges, també ho són).

    És sexista anomenar la Secretària d’Estat dels EUA pel seu nom de pila? O, també, Se l’anomena pel nom de pila de manera displicent, pejorativa, o per motiu sexista? Jo crec sincerament que no, que forma part de la diguem-ne simpatia que genera el seu personatge públic.

    Vaig ser a França per feina abans que Sarkozy arribés a la Presidència de la República. Enraonant (en anglès) amb francesos m’adonava de seguida de quins eren els seus partidaris (l’anomenaven Nicola) i quins els seus detractors (Sarko o irònicament Big Nicola).

    1. Exacte, no la liem. Pressuposes que la familiaritat que comporta dir pel nom a Hillary té relació amb la política quan l’arrossega de quan feia de Primera Dama i això, és veritat, té relació amb la política, però amb la política que feia el seu home. Li diuen Hillary perquè ha fet de dona de.

      El problema en relació amb el sexisme és que si diem que Clinton ha fet tal cosa a tu, d’entrada, no se’t passa pel cap que estiguem parlant de Hillary. Això és clar per tothom, també per ella, i justament per això es fa dir Hillary Clinton-Rodham i no perquè sigui una divorciada de facto.

  4. M’he entretingut a mirar el què una estona i per a que no es perdi la feina ho comparteixo. Quan va entrar com a Primera Dama va anunciar que el seu nom incorporaria el seu cognom de soltera. Per no ser vista com la típica Primera Dama. A Hot Shots 2 en van fer conya afegint Rodham a tots els personatges femenins.

    Després, quan va voler fer carrera política, va enterrar els cognoms per a que l’ombra del Bill no se la mengés. No és la familiaritat, va ser la seva primera campanya electoral.

    I encara després, quan ja té una carrera política consolildada, trobes qui des del feminisme o des de files liberals retreu als mitjans sexisme per insistir a dir-la pel nom de pila i gent conservadora que diuen que no té dret a rondinar per això perquè quan va començar la seva carrera política la seva campanya es va basar en usar el seu nom de pila.

    Ni tu ni jo sinó tot el contrari.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s