Per què ho fan? Què guanyen amb això?

Penseu en com us sentiu. La pena, la desolació, però sobre tot, la ràbia. La mala llet que us queda al cos.

Penseu que moltíssima gent ara mateix es sent com vosaltres. Incloent la gent que està menys informada, la que no coneix cap àrab ni cap musulmà. La que s’empassa sense pensar tot el que escolta a la televisió més groga, dels polítics més poca-vergonyes, o llegeix a la premsa i la ràdio més impresentables.

Penseu què deuen estar demanant, per dins o en veu alta, aquesta gent.

Penseu què poden voler fer els polítics, ara mateix, en calent, per a mantenir les seves popularitats en forma i per a guanyar els vots d’aquesta gent.

Penseu què pot fer realment el poder policial i militar fent-los cas. Penseu qui hi patiria més.

Penseu què sentirien i què pensarien aquells què, com vosaltres, avui només volien esmorzar tranquilament amb les seves famílies i viure un dissabte agradable allà on passaria el que policies i militars haurien de fer. Penseu com reaccionarien. Penseu què demanarien al cel o voldrien fer.

Per això ho fan.

Perquè per ells, pitjor és millor.

Penseu també en aquests refugiats que fugen creuan el Mediterrani. Fugen d’ells.

No deixeu de pensar. No deixeu de recordar que som els que pensem, els que sabem que tots som iguals: persones. Penseu que dels que resen com vosaltres n’hi ha que estan sonats, i n’hi ha que es fan estimar pel que fan. Igual que dels que resen diferent. Igual que els que no resen de cap manera.

Penseu que allà i aquí es pateix igual la violència, la injustícia, la desesperació, tot. Perquè som iguals.

Penseu que la diferència que compta, la de debó, és la que hi ha entre els que creuen que a trets s’arreglen els problemes, i els que no. Els que creuen que per a aconseguir el que sigui poden sacrificar la vida dels altres, i els que no.

Penseu.

Salut i sort,
Ivan.