Alarma

Piqueu aquí.

No us amoïneu: només és una prova.

Cada primer de febrer, a les dues de la tarda en punt, sonen les alarmes d’emergència a tot el país.  Com que visc a la vora d’una estació de tramvia, la megafonia se sent tot i que les finestres de casa estiguin totes tancades.

Això dura un minut. I al cap de cinc minuts, tornen a sonar. Fins l’any vinent. I així cada any.

Perquè les emergències no es poden planificar, però el que ha de funcionar si en tens una, si que pots comprovar que funciona abans de trobar-t’hi.

Per cert, el dia que no sigui un simulacre, es suposa que has d’escoltar la ràdio per a saber què passa. Aquest protocol potser canviarà el dia que desapareguin les ràdios tradicionals, tema que els noruecs ja han engegat.

Ara, el primer any que hi viviem, no sabia si havia petat la central nuclear, si ens envaïen els de Mars Attacks!, si els meus veïns eren tots sords, o si aquests helvecis són estave bojos com deia aquell.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Sota zero

Portem ja dues setmanes amb màximes de temperatura per sota dels zero graus centígrads. Però no és tant dolent com ho pinta la imaginació des de la costa catalana.

D’entrada, quan ets drinnen, què és la paraula que es fa servir aquí per a dir a l’interior, funciona la calefacció. A molts llocs encara és de fuel, amb calderes que hi ha als baixos dels edificis i que provoquen les columnes de fum blanc que es veu sortir de les xemeneies. Els edificis dels darrers trenta anys ja acostumen a tenir la calefacció central equipada elèctricament (Suïssa té un bon parc de centrals nuclears, tema calent) o amb gas.

I la calefacció funciona molt bé. O sigui que de casa, o de casa l’amic, o de la feina, o del cafè, surts amb escalfor. Escalfor que, si vas abrigat, et manté a una temperatura agradable mentre camines pel carrer. Però si no fa vent, és ben agradable.

Us estareu preguntant què vol dir anar abrigat. Res d’especial. Jo acostumo a portar jaquetes comprades a Barcelona. I texans, que ja sabeu que no escalfen especialment. Els que es mouen en bicicleta m’imagino que si que s’abriguen especialment. I naturalment, com molta altra gent porto guants i gorra o barret pel cap. Tot i que el fred ataca més les orelles que no pas la testa.

El que no interessa, és clar, és haver d’estar esperant deu minuts a que arribi el tramvia. Perquè estar quiet quan fa aquest fred, és el pitjor. Suposo que per això els suïssos són tant puntuals i acostumen a arribar a l’estació quan queden un o dos minuts per a que passi el seu tram.

Així que quan estàs draussen, o sigui a l’exterior, tampoc no hi ha massa problema amb la temperatura. De fet, aquests dies m’he quedat sorprés al veure algunes noies que no portaven mitjons. Ni mitges, ni res. El problema és més aviat el gel. Que la neu és molt bonica, i tant, però a la nit gela i el residu que queda al matí pot ser perillòs, i molt si portes sabates comprades vora el Mediterrani amb sola plana.

Salut i sort,
Ivan.

Nevada

Nevada

A Berna, diuen els locals, no hi neva gaire.

Això ha estat ben cert els tres primers hiverns que hi hem passat, en els quals només ha nevat de manera esporàdica, mai més d’un parell de dies seguits. Aquesta setmana hem descobert el que els suïsso en diuen nevar. Tota una setmana en la que només un dia no ha nevat i en la que només esporàdicament es trenca el mar de núvols que cobreix el cel.

El temps, de fet, és molt variable. Ara mateix llueix un sol esplèndid que es reflecteix al llençol immaculat que cobreix els jardins, els carrers i la granja del voltant. Però al cap de cinc minuts comença a nevar amb fúria i no tornes a veure el sol fins unes quantes hores més tard. A la nit, és clar, gela.

Com que la previsió és que continui nevant i que les màximes no passin del zero, els nens podran continuar jugant amb els trineus,i fent matussers ninots de neu, i castigant amb boles de neu aquells que s’atreveixen a apropar-se massa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per a netejar la neu del carrer el servei de neteja fa servir una varietat d’estris, com per exemple aquest petit tractor què, un cop que té la pala acoblada al davant, serveix per a retirar la neu de la calçada. Quan no neva, ajuda a mantenir les zones ajardinades del carrer.lo-tractor-petitó

També podeu veure com es neteja l’estació del tramvia. Fixeu-vos que l’operari que va abocant sal al terra no passa gaire fred, tal com porta d’arromangades les mànigues. I és que, mentre el vent no bufi, la sensació tèrmica no és pas de gaire fred, si òbviament vas abrigat.

Salut i sort,
Ivan.

Dones i rodes

Enhorabona pels d’Audi!  Han pagat per un anunci molt ben parit i que ataca un prejudici molt estès.  I, principalment, defensen els seus interessos promovent l’automobilisme entre les seves potencials clientes, que per això paga l’empresa.

No us penseu que Suïssa, per ser més avançat en d’altres aspectes, s’escapa d’aquests prejudicis. Avançat, però conservador, i molt conservador. Ja vaig comentar que la situació en quant a violència domèstica és encara pitjor que al sud dels Pirineus. I com a mostra adjunto la portada d’aquest catàleg de rodes.

masclisme-motor

La imatge, mirada amb sentit de l’humor, denuncia la intolerable discriminació que pateixen els compatriotes de Roger Federer. Mentre està àmpliament acceptat que les noies es canviin les rodes per a lluir millor xassis, els pobres homes només ho poden fer si tenen una llicència professional que ho justifiqui. Qüestió de temperatura, és clar, per això ella va amb tirants mentre ell s’ho tapa tot. Potser per amagar que no porta corbata?

Aprofito per a comentar que a Suïssa, en contra de la llegenda àmpliament difosa, no és obligatori canviar les rodes segons l’estació de l’any. Però si és molt recomenable perquè, en cas d’accident, l’asseguradora mirarà ben al detall que el cotxe estiguès en perfecte estat de conducció i això, entre el novembre i el març i segons on siguis, vol dir rodes amb relleu especial. I si no les portaves, ells no pagaran.

Salut i sort,
Ivan.