A Suïssa hi ha un munt de dentistes, però són molt cars.

D’entrada, segons la llei de l’oferta i la demanda, la situació seria contradictòria: si a cada quatre passes et trobes una consulta odontològica, els preus haurien de ser baixos, oi? Doncs no. Qualsevol preu on el producte o servei hagi necessitat mà d’obra local és car, perquè els sous suïssos són elevats.
Els suïssos hi van, als dentistes suïssos? Si més no, en el cas del dentista que té la consulta a la planta baixa d’on vivim, i tant! Mai no deixes de veure entrar-hi gent. I no vivim a un barri gaire cèntric.
I què fa la gent per estalviar diners amb el dentista? Anar-hi a Alemanya, és clar. Bé, dic a Alemanya perquè és el que fan els del nostre entorn. Els de Biel o Friburg, a trenta kilòmetres de res, aquests van a França, per una qüestió d’idioma. Però l’anunci que veieu a la foto i que ara mateix està a la meitat dels tramvies de Berna, és ben clar: a una hora de viatge, tens un dentista igual de bo i molt més econòmic, tenint en compte el que et pot costar el viatge.
I els suïssos, de debó que van a un altre país a visitar-se pel dentista? Que sí, que molts ho fan. I més encara els expatriats, als quals els preus locals no deixen de soprendre’ns. Jo mateix, vaig al dentista de Barcelona que fa vint anys que m’atén.
És que això de les fronteres és més qüestió d’advocats, militars i prejudicis mentals. Ja en vaig parlar en una altra ocasió. Igual que alguns del sud de França venien al nord de Girona a les whiskeries aquelles de carretera, o els catalans de fa uns anys anaven a veure cinema en versió original a Perpinyà, els suïssos van a comprar i a fer un munt de coses a l’altra banda d’una banda pintada a un mapa, perquè els convé fer-ho. I tot comptat, segons on visquis, el dentista també el tens a una hora de viatge, sigui a la mateixa ciutat o al poble del costat.
En el mundo del siglo XXI no hay que levantar más fronteras.
Estic d’acord. I un munt de gent a l’altra banda de Melilla i al fons del Mediterrani, també ho estan. Però aquestes fronteres no tocar-les, oi? Posats a jugar a la demagògia, juguem-hi tots, si de cas.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!