Etiqueta: Suïssa

Referèndum!

Els referèndums els carrega el dimoni, com molt bé sap Cameron i es tem en Mariano.

Però pitjor que els referèndums són els ciutadans que pensen lliurement. I sinó, fixeu-vos en el cas suís:

  1. El 2014 fan un referèndum on guanya l’opció incòmoda.
  2. Al cap de dos anys, el parlament federal assoleix una decisió consensuada on s’accepta complir el mandat del referèndum d’una manera molt aigualida. Una llei on es dóna preferència els suïssos davant els immigrants a l’hora de competir per un lloc de treball, però no imposa quotes a la immigració de la Unió Europea.
  3. Al cap d’un mes ja ha sortit un ciutadà, professor de ciència política (no penseu que és cap cunyat que ha mamat), reclamant que es faci un segon referèndum perque que la decisió del poble només la pot corregir el propi poble.
  4. L’extrema dreta s’afegirà, perquè volen aplicar el que deia la consulta del referèndum, però aquest senyor ho fa per principis. Ell és dels socialdemòcrates, uns dels que rebutgen el que va decidir-se en plebiscit.

I a mi que em sembla que Suïssa és un país políticament sa. Tenen les seves malalties, com tothom, però ja m’agradaria a mi que tot el món estiguès així de malalt.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Gebrada

Altres vegades ja he publicat imatges de nevades. Avui toca mostrar el que no és una nevada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La humitat nocturna, ja sabeu, la rosada, quan la temperatura cau per sota dels zero graus centígrads es transforma en gebre. La segona meitat de la tardor és ben humida a l’àrea de Berna, molts dies la humitat arriba al 100% o nivells molt propers. És quan es veuen boires espectaculars, de l’estil de la crema de xampinyons, que amaguen els edificis que i tot el que no hi és ben a la vora d’un mateix. I quan això passa, la rosada és més abundant. Si a més la boira o els núvols baixos que l’acompanyen es mantenen durant bona part del dia, la gebrada esdevé molt més espectacular: l’absència de sol manté la temperatura baixa i el gel no es fon. I és quan el terra es manté cobert per aquest llençol blanc que vist des de mitja distància es pot confondre fàcilment amb la neu, però no ho és.

Ara ja ha nevat de debò. Hi té un avantatge clar respecte la gebrada: els nens poden jugar a tirar-te neu o amb el trineu, perquè la neu és molt més consistent i la capa blanca té moltíssim més espessor. I té un gran inconvenient, també: quan la capa superficial de neu desapareix, a sota queda una crosta de gel que tapa el sól per on camines, i la relliscada pot deixar-te séc. Les soles planes fan que caminar pel carrer sigui una experiència emocionant.

Salut i sort,
Ivan.

Llibertat i seguretat

Havia vist això a Alemanya, i aquest any m’ho he trobat a Suïssa.


Aquests cartells són els que indiquen la zona femenina, la més propera a la porta, a l’aparcament de Murten. Es suposa que els conductors han de buscar altres llocs i deixar aquestes places per a les conductores que viatgen soles.

Hi ha una preocupació sobre dones que hagin d’accedir soles, potser de nit, a àrees fosques o aillades. Però no és només això.


Aquests cartells estan penjats pel centre de Berna. El missatge que transmeten, molt resumit, és que al sortir de nit i encara que hi hagi influència de l’alcohol, s’ha de respectar en tot moment l’altra persona, no invadir el seu espai personal sense permís, etc., i demana explícitament a la gent que si pateix o és testimoni d’algun acte sexista, inclús si es pot resoldre fàcilment sense ajut, es comuniqui al personal del lloc public on passi, perquè d’altres persones poden haver patit també abusos.

Hi ha vàries maneres d’encarar aquest tema. El masclisme, la inèrcia cultural, … i la quantitativa.

Penseu que aproximadament el 52% té algun problema o limitació a l’hora de gaudir d’una cosa tan bàsica com és la seva llibertat per a relacionar-se amb l’entorn. Sóna prou greu?

Afegeixo un parell d’articles que em va descobrir la Izumi:

No sé què és més esfereïdor: que hagi noies que els escriguin, o que hagi nois que les jutgin com paranòiques.

Viatjar, no diguem ja canviar de país, té això: et trobes amb coses noves que et fan replantejar aspectes vells de la teva vida. A Suïssa es fan campanyes i es prenen mesures per a garantir que les noies, aproximadament la meitat de la població del país, no tingui problemes a l’hora d’exercir la seva llibertat. A Catalunya no es fan. Perquè no cal?

Salut i sort,
Ivan.

A pedals

Vehicle a pedals per a dues persones, perfectament cobert i de color blanc

Suïssa no arriba al nivell d’Holanda, però també és un paradís pels ciclistes.

El que veieu a les fotografies és, òbviament, una bicicleta. De fet, és un tàndem, perquè permet que dos ocupants pedalin alhora per a fer avançar el vehicle. Encara més, és un tricicle, que té tres rodes.

I com que està cobert i tapat, resulta molt pràctic pels mesos que no són d’estiu, allò que amb bon humor podriem anomenar l’estació de les pluges, si no fos que a l’estiu també plou.

M’imagino que no només protegeix de la pluja. Els gasos dels tubs d’escapament i, fins a cert punt el soroll de la resta del tràfic, no molesten tant a dins com ho faria a una bicicleta normal.

El que no m’explico és que quan he vist un vehicle d’aquests circulant, l’he vist pel carril dels cotxes i no pel de les bicis. I mira que els suïssos són de respectar al màxim les normatives de trànsit.

Salut i sort,
Ivan.