Portem ja dues setmanes amb màximes de temperatura per sota dels zero graus centígrads. Però no és tant dolent com ho pinta la imaginació des de la costa catalana.

D’entrada, quan ets drinnen, què és la paraula que es fa servir aquí per a dir a l’interior, funciona la calefacció. A molts llocs encara és de fuel, amb calderes que hi ha als baixos dels edificis i que provoquen les columnes de fum blanc que es veu sortir de les xemeneies. Els edificis dels darrers trenta anys ja acostumen a tenir la calefacció central equipada elèctricament (Suïssa té un bon parc de centrals nuclears, tema calent) o amb gas.

I la calefacció funciona molt bé. O sigui que de casa, o de casa l’amic, o de la feina, o del cafè, surts amb escalfor. Escalfor que, si vas abrigat, et manté a una temperatura agradable mentre camines pel carrer. Però si no fa vent, és ben agradable.

Us estareu preguntant què vol dir anar abrigat. Res d’especial. Jo acostumo a portar jaquetes comprades a Barcelona. I texans, que ja sabeu que no escalfen especialment. Els que es mouen en bicicleta m’imagino que si que s’abriguen especialment. I naturalment, com molta altra gent porto guants i gorra o barret pel cap. Tot i que el fred ataca més les orelles que no pas la testa.

El que no interessa, és clar, és haver d’estar esperant deu minuts a que arribi el tramvia. Perquè estar quiet quan fa aquest fred, és el pitjor. Suposo que per això els suïssos són tant puntuals i acostumen a arribar a l’estació quan queden un o dos minuts per a que passi el seu tram.

Així que quan estàs draussen, o sigui a l’exterior, tampoc no hi ha massa problema amb la temperatura. De fet, aquests dies m’he quedat sorprés al veure algunes noies que no portaven mitjons. Ni mitges, ni res. El problema és més aviat el gel. Que la neu és molt bonica, i tant, però a la nit gela i el residu que queda al matí pot ser perillòs, i molt si portes sabates comprades vora el Mediterrani amb sola plana.

Salut i sort,
Ivan.