Piqueu aquí.

No us amoïneu: només és una prova.

Cada primer de febrer, a les dues de la tarda en punt, sonen les alarmes d’emergència a tot el país.  Com que visc a la vora d’una estació de tramvia, la megafonia se sent tot i que les finestres de casa estiguin totes tancades.

Això dura un minut. I al cap de cinc minuts, tornen a sonar. Fins l’any vinent. I així cada any.

Perquè les emergències no es poden planificar, però el que ha de funcionar si en tens una, si que pots comprovar que funciona abans de trobar-t’hi.

Per cert, el dia que no sigui un simulacre, es suposa que has d’escoltar la ràdio per a saber què passa. Aquest protocol potser canviarà el dia que desapareguin les ràdios tradicionals, tema que els noruecs ja han engegat.

Ara, el primer any que hi viviem, no sabia si havia petat la central nuclear, si ens envaïen els de Mars Attacks!, si els meus veïns eren tots sords, o si aquests helvecis són estave bojos com deia aquell.

Salut i sort,
Ivan.