Tamara Drewe

La darrera del Stephen Frears és una amarga comèdia romàntica. A un poblet anglès torna la Tamara Drewe, que hi va viure d’adolescent però que des d’aleshores ha canviat molt. I la seva tornada és com la gota que cau sobre la quieta superfície d’aigua, ho belluga tot. Amb aquesta premisa i la imatge que han escollit pel pòster del film, beneficiant-se del cos espectacular de la Gemma Arterton, jo m’esperava una comèdia més simple, basada en gags més previsibles i hilarants. Però no. Frears, com ja va fer a Prick Up Your Ears busca més el somriure que no … Continua la lectura de Tamara Drewe

Nominacions Oscars 2006

Com que no he vist la majoria de films que opten als Oscars aquest cap de setmana, no puc participar en cap porra. Però hi ha algunes tonteries que si que puc dir sobre pelis que si he vist: Què li han trobat a la fotografia de Children of Men? Ningú no es pot queixar si li donen l’Oscar a Leonardo per Blood Diamond. Penélope ho té cru: de les altres candidates només he vist la genial imitació que fa la Mirren de la Reina d’Anglaterra a The Queen, però a banda que totes tenen un prestigi i un glamour … Continua la lectura de Nominacions Oscars 2006

The Queen

Jo no esperava gaire cosa d’aquesta pel·lícula, però vaig sortir entusiasmat. Stephen Frears ha declarat que la raó per la que no ha rodat l’escena de l’accident és perquè aleshores tothom jutjaria el film només en base a si l’actriu que interpretés el paper de Diana s’assemblés prou o no a la real. Nogensmenys, la cinta si que pateix quelcom d’això, ja que tothom queda tant enlluernat per la caracterització i la interpretació de Helen Mirren, que els altres atractius de The Queen corren perill de passar desapercebuts. La Mirren composa un personatge complex, del que realment es coneix ben … Continua la lectura de The Queen

Mrs. Henderson Presents

Stephen Frears signa un film tranquil on Judi Dench i Bob Hoskins llueixen com les estrelles que són. La pel·lícula barreja estils constantment, i es desplaça sense problemes de la comèdia al melodrama i el musical més clàssic, d’una manera molt semblant al que va fer l’any passat De-Lovely amb la biografia de Cole Porter. En tots dos casos, les arestes de la història real han estat llimades i la funció transcorre sense sorpreses. Frears, en altres moments tant àcid, aquí ha desaprofitat una gran ocasió per a criticar la censura i la moral puritana, però hem d’entendre que no … Continua la lectura de Mrs. Henderson Presents