Robin Hood (2010)

Si supereu la mandra de tornar a veure una altra versió de la llegenda de Robin Hood, la versió de Ridley Scott proposa una interpretació prou interessant. Si aquest nou Robin Hood aporta alguna cosa al seté art serà segurament el finançament per algun altre projecte, produit per Scott però realitzat per algú sense una reputació que defensar i amb gana per construir-la. Nogensmenys, Robin Hood és una bona pel·lícula: una producció estupenda embolicant un bon grapat d’actors (Russell Crowe, Cate Blanchet, Max Von Sydow i l’aparició de la guapa Lea Seydoux) al servei d’un guió majoritàriament convincent. Si busqueu … Continua la lectura de Robin Hood (2010)

L.A. Confidential (film)

Una obra mestra del cinema negre, que està inspirada en una obra mestra de la novel·la negra. Aviso que comento les diferències entre el llibre i la pel·lícula, o sigui que poden haver spoilers involuntaris o inevitables. Com que la novel·la de Elroy James ocupa sis centes pàgines, en Brian Helgeland va haver de prendre decisions dràstiques per a encabir la història i fer-la comprensible i atractiva en poc més de dues hores. I per tant, no li ha quedat altre remei al Curtis Hanson que acceptar un retall considerable en els fets que explica. Només pels que hagin llegit … Continua la lectura de L.A. Confidential (film)

State of Play

Un thriller polític molt bo, a mig camí entre Todos los hombres del presidente i Spy Game, i que no entenc perquè no ha tingut més èxit. Potser és que la gent ja en té prou amb els telenotícies per a empapar-se d’històries de corrupció, delictes i conspiracions, però la qüestió és que aquest film mereix més atenció que la que ha tingut. La llista de bons aspectes és complerta: el repartiment (encapçalat per Russell Crowe, Ben Affleck i Helen Mirren) està brillant, especialment la recuperada Robin Wright Penn i la bufona Rachel McAdams. El guió, basat en una minisèrie … Continua la lectura de State of Play

3:10 to Yuma

A mi els westerns m’agraden molt, però aquest em va posar de mala llet. Gairebé tot en el film està molt bé: actors, producció, l’argument és molt interessant i les escenes d’acció estan ben resoltes. Però en el moment decisiu de la trama (que òbviament no esmentaré) un dels personatges canvia completament: passa a comportar-se d’una manera totalment incongruent amb el personatge que ens han presentat fins aleshores. I en la meva opinió, això fa que el desenllaç de la pel·lícula no sigui creïble i que Último tren a Yuma, que és com l’han traduida per aquí, esdevingui un producte … Continua la lectura de 3:10 to Yuma