Nessie, a Espanya

Hi ha fantasies que ens han acompanyat durant tant de temps que molta gent creu que són veritats certes. Això passa especialment al Regne Unit, com ja vam comentar fa temps. Una d’aquestes fantasies és la del monstre del Loch Ness.

Mariano Rajoy

Ja sabeu de què va la història: un munt de gent diu que l’ha vist (o que coneix el cunyat de l’amic de la cosina de qui l’ha vist), fins i tot hi ha fotografies del pobre animalet, i algun enregistrament de video. Però a l’hora de la veritat, resulta que no hi ha cap monstre.

A la política espanyola també hi ha uns quants Nessies. Que IU és una alternativa d’esquerres, que el PSOE és un partit obrer, que CiU és un partit sobiranista, … afegiu els que vosaltres creieu oportuns.

Una de les fantasies preses per veritats que més m’agraden és la del viatge al centre del PP. Hi ha un munt d’indicis que suporten aquesta fantasia: articles de diari que parlen del PP com del "partido de centroderecha"; Don José María va proclamar repetidament que són un partit de centre; el Daniel Sirera ara demana els bisbes que siguin neutrals a la política; etc.

Això del Sirera i els bisbes fins i tot demostraria que el PP viatja cap el centre. Quan els bisbes es manifestaven per a defensar el matrimoni catòlic i els nens dels catòlics heterosexuals del matrimoni entre homosexuals, ningú del PP va demanar neutralitat; si ara la demana algú, potser és que es mouen. No? (Ja sabeu que a mi el sarcasme m’agrada molt, no us queixeu.)

Però clar, ara es veu que hi ha gent que el vaixell no giri cap el centre. El rumb que portava abans ja els semblava bé. Potser perquè havia portat a dues derrotes consecutives i el que més volen no és que el vaixell arribi a port, sinó que algú altre sigui el nou capità (o capitana). Els que som de família marinera hem escoltat moltes vegades que donde hay patrón no manda marinero. I hi ha gent que això que altres els manin no ho porten gaire bé. Però clar, un vaixell on hi ha un motí, pot portar un rumb estable?

En fi, que a hores d’ara no és que el PP viatgi cap el centre, és que estan barallant-se per decidir quina mena de viatge volen fer. És una baralla entre patricis (com les de tots els partits a excepció d’ERC, els únics que són assamblearis i on els plebeus voten igual que els patricis) on les bases (el gruix de gent que recolza el projecte) té molt poc a dir. Però depenent del bàndol que acabi guanyant, les idees que es defensaran seran substancialment diferents.

Estiguem atents.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Rajoy i Napoleó

Acabo de rebre el següent missatge per correu electrònic.

Es corto pero tiene una gran esencia, y un poco de cultura siempre viene bien.

Napoleón Bonaparte durante sus batallas siempre usaba una camisa de color rojo. Para él era importante porque, si era herido, con su camisa roja no se notaría su sangre y sus soldados no se preocuparían y no dejarían de luchar.

Toda una prueba de honor y valor. Doscientos años mas tarde, Mariano Rajoy utiliza siempre un pantalón marrón.

No estic segur que el de la camisa de Bonaparte sigui cert, i estic convençut que Don Mariano porta pantalons d’altres colors, però cal admetre que l’acudit és molt ocurrent.

Salut i sort,
Ivan.