Com era previsible, el govern espanyol promourà la prohibició judicial a les candidatures de l’esquerra abertzale a les properes eleccions generals. Ho llegeixo a El Periódico.

Us proposo parlar del com, del perquè i del què.

A mi, a diferència del que pensa Mariano Rajoy, em sembla bé com ha fet les coses el govern socialista. Quan s’ataca la medul·la del sistema democràtic, fent servir l’encertada expressió del ministre de Justícia, cal anar amb molt de compte i carregar-se de raons i d’argumentacions jurídiques incontestables. No vull pensar en un recurs al Tribunal d’Estrasburg guanyat per aquests grups i la vergonya democràtica que hauriem de patir els demòcrates espanyols (que tampoc som tants, per cert).

I el moment és el més oportú. Si s’hagués fet abans, com defensa el PP, el moviment independentista basc hagués tingut temps d’organitzar alguna altra iniciativa. Ara, el cop és mortal de necessitat.

Això ho sap perfectament Rajoy, que és home intel·ligent, però prefereix dir el que no pensa pels seus molt legítims i comprensibles interessos electorals. Cadascú és lliure de decidir com vol passar a la Història, o la Política fa que homes honrats es comportin de manera deshonesta.

Llegeixo que la ilegalització es promou basant-se en que tant ANV com el PCTV són continuacions soterrades de Batasuna. Com que no tinc coneixements jurídics, no puc opinar sobre la legalitat o no, però em sembla molt discutible que si un conjunt de persones canvia d’associació i se’n va a una altra (tot i que persegueixi les mateixes finalitats) aquesta segona associació hereti els delictes de la primera.

Comprenc que faci ràbia que gent que defensa els assassins dels teus companys polítics, dels policies que t’han defensat, i de molta altra gent, es presenti a les eleccions i guanyi vots. I que faci mal sentir-los parlar als mítings dient segons què, i saber que això els fa guanyar vots. Ho entenc perquè jo sento el mateix quan veig que algú guanya altres vots dient que els catalans preferim que l’aigua es perdi al mar abans que n’hagi per a tots; o que li volem treure els ajuts per viure als pobres d’Espanya per a fer-nos més rics del que ja som, per posar només dos exemples. Però prohibir els actes públics i les candidatures no elimina les idees polítiques ni les persones que les defensen. Els problemes continuen existint, i ara agreujats per la clandestinitat.

I això em porta al què. I el què s’ha fet és ni més ni menys que treure-li l’expressió política a una part de la població basca, que ara ja no podrem saber si són molts o pocs, i que ara si que podran dir que l’Estat Espanyol els reprimeix i no els permet decidir lliurement el seu futur.

Si les nostres idees són millors que les seves, no hem de patir per la confrontació electoral.

Salut i sort,
Ivan.