Highway Rider

Feia quatre anys que tenia pendent parlar-vos d’aquest disc. Saps aquells àlbums què creus què te’ls has de tornar a escoltar, què hi ha alguna cosa què s’amaga i encara no has descobert? Que t’agraden sense saber explicar perquè i què tornes a escoltar un cop i un altre i cada cop li trobes raons noves? Benvinguts a la meravellosa música de Brad Mehldau. L’autor i principal intèrpret explica què la música de Highway Rider parteix d’una melodia amb dos passatges enfrontats. Durant tota l’audició vas passant de moments dolços a d’altres de tensió; de passatges tendres a d’altres d’alegres; … Continua la lectura de Highway Rider

Bon viatge, Senyor Haden

Gràcies a una piulada del molt gran Horacio Altuna m’entero del traspàs del també molt gran Charlie Haden. El mateix cap de setmana què també sabem què hem perdut per sempre el darrer Ramone i què es proclamarà un nou campió del món de futbol, o sigui què sort què escolto l’Altuna. El vaig descobrir pels seus enregistraments d’homenatge amb cançons republicanes de la guerra civil (a can Rosendo i Marian, potser?) i em va interessar més quan vaig descobrir què havia col·laborat un munt amb el meu admiradíssim Keith Jarrett. De vegades la seva música m’ha deixat fred, però la … Continua la lectura de Bon viatge, Senyor Haden

A Celt in the Cotton Club

Si pregunteu per una negra irlandesa, Guiness ja no és la única resposta possible. La Tara O’Grady camina per les avingudes què abans han transitat Billie Holiday, Ella Fitzgerald o més recentment Madeleine Peyroux.  Un jazz a estones molt divertit, a estones melancòlic, però què sempre toca fibres interiors. Ho fa recolzada en la seva veu càlida però a diferència d’altres cantants és prou intel·ligent per a respectar el gènere i aprofitar l’excel·lent acompanyament què li proporciona la seva banda. És solista amb veu negra però no un forat negre d’atenció. I a més, feia molt de temps què no m’agradava tant … Continua la lectura de A Celt in the Cotton Club

Bon rotllo

Sota la pluja. Caminant, en bici, en patí. Tenim un munt d’escoles a la vora, i des de la finestra els veig passar, a la vora de les vuit d’anada; al migdia cap a casa; més tard de tornada a classe i després ja a passejar en colla, o de tornada definitiva cap a la llar. Veure els nens anar en colla a escola transmet una imatge de tranquilitat molt agradable. Molt bon rotllo. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Bon rotllo