Pity The Nation

Robert Fisk va escriure un llibre fascinant sobre les guerres que van castigar el Líban durant quinze anys.   No sé fins a quin punt és un llibre objectiu, perquè és la única font d’informació que he tingut sobre el conflicte. No em sembla, però, que tingui un punt de vista massa esbiaixat i, si de cas, a qui jutja amb més severitat és a les potències democràtiques com Israel i els Estats Units. Quan critica -que també ho fa- Síria, la OAP i els diferents cabdills libanesos, el seu judici parteix de la base que es tracta de dictadures … Continua la lectura de Pity The Nation

Antisemitisme o antisionisme?

Na Pilar Rahola ha publicat un article dissabte passat (17/12/2005), que també podeu trobar a la seva pàgina web. Reclama de SOS Racisme que s’impliqui en la lluita contra l’antisemitisme. El primer que crec és que aquest escrit personifica en SOS una crítica envers la progresia catalana. Només la catalana, ja que El País va decidir publicar-lo a la part del diari que només es distribueix a Catalunya. Jo porto temps deslligat de l’activitat de SOS Racisme. Ara només pago la quota i llegeixo el Colors quan m’arriba. Per tant, no puc pretendre explicar el coneixement de l’organització, que a … Continua la lectura de Antisemitisme o antisionisme?

Ariel Sharon, el pacifista

L’espantada d’Ariel Sharon del Likud està sent jutjada amb molta benevolència. Gent tant diversa com Lluís Foix, la revista The Economist, o Shlomo Ben Ami (en una entrevista a Henrique Cymerman per La Vanguardia) comparteixen aquest parer. Crec que aquí hi ha molta fam de pau i grans dosis d’ingenuitat. Sharon és qui va permetre allò que va passar a Sabra i Shatila ja fa més de vint anys. És qui va trucar a Begin per a demanar-li permís per matar Arafat (un franctirador del Tsahal el tenia al punt de mira, literalment, a Beirut), és qui ha defensat acarnissadament … Continua la lectura de Ariel Sharon, el pacifista

Sharon and my Mother in Law

Aquest llibre l’ha escrit una senyora que viu a Ramallah, i explica detalls de la vida quotidiana sota l’ocupació israelí. No és una novela ni un assaig, més aviat és un recull d’anècdotes i vivències, que pretén mostrar l’absurd de la situació en que viuen moltes persones a aquell tros de terra que aquí anomenem Cisjordània. Per a fer-vos una idea del to del llibre, llegiu la següent cita: “Perhaps one day I may forgive you for putting us under curfew for forty-two days, but I will never forgive you for making us live with my mother-in-law for what seemed, … Continua la lectura de Sharon and my Mother in Law