La supèrbia del poder

A la Política compten els fets, les paraules, i els gestos. El que avui ha fet Felip VI no pot ser més clar. Costa molt d’imaginar, i ja no parlo de creure-ho, que cap conseller o ajudant no hagi fet veure Sa Majestat la significació de rebutjar una trobada directa amb la Presidenta del Parlament i alhora una de les líders del moviment independentista català. Penso, per tant, que el fet que Felip VI hagi preferit fer qualsevol altra cosa abans que poder parlar amb la Forcadell, encara que sigui breument i de forma protocolària, és un gest pensat i … Continua la lectura de La supèrbia del poder

L’hora dels adéus

Des que Alfredo Pérez Rubalcaba va dir que ho deixava còrrer, la renovació de cares a la política espanyola i catalana està sent espectacular. D’aquí una pila d’anys els historiadors s’ho passaran molt bé analitzant aquest periode. Nosaltres hem de patir la manca d’informació de qualitat, però tot i així m’atreveixo a deixar escrites algunes impressions i pronòstics, per poder riure d’aquí un temps amb el meu poder de predicció. La dimissió de Pérez Rubalcaba m’ha sorprés molt. Tothom sabia que no té el carisma per a liderar la regeneració socialista, a més d’estar molt lligat pel passat. Però per … Continua la lectura de L’hora dels adéus

Ser o no ser olímpics, aquesta és la qüestió

Creure’t el millor o ser el millor. Ser o aparentar. Guanyar o perdre. La diferència entre aquesta dona i aquest senyor és abismal. Independentement de la opinió què tingues sobre les institucions què representen o el què t’agradi la seva imatge, o la  família de cadascú: ell sap parlar, sap anglès, sap el què diu, i sap el què vol transmetre; ella, no. I és què hi ha moments a la vida en què no n’hi ha prou amb saber llegir un discurs ben preparat, cal saber respondre. I això és nota. Es nota molt. I hi ha gent què … Continua la lectura de Ser o no ser olímpics, aquesta és la qüestió