Arissa. L’ombra i el fotògraf (1922-1936)

Fins l’abril teniu temps de veure una exposició de fotografia més que interessant. He tractat de fotografiar algunes de les fotos que més m’agradaven, però és clar, l’exposició no està dissenyada per a que la fotografiin, i jo no sóc cap artista precisament. Antoni Arissa va treballar i dirigir la impremta familiar, i alhora, va conrear des de ben jove la seva afició per la fotografia. Quan va morir a vuitanta anys, la seva família no va saber què fer de totes les fotografies que havia fet l’avi i les va vendre als Encants Vells, què és com dir que … Continua la lectura de Arissa. L’ombra i el fotògraf (1922-1936)

Casagemas. L’artista sota el mite

Massa tard ho dic, però fins el 22 de febrer hi ha una bona exposició al MNAC. Fins ara, Carles Casagemas era un paràgraf dins de la biografia de Pablo Ruiz Picasso. Amb l’exposició Casagemas: L’artista sota el mite el MNAC intenta donar-li el relleu artístic que es mereix. Malauradament, els textos de l’exposició fan més èmfasi en la biografia de l’artista i la seva relació amb Picasso que no pas amb la seva importància artística. Em sembla a mi què això és perquè si bé Carles Casagemas va ser un artista representatiu del seu moment, no es distingeix (jo no en sóc capaç) … Continua la lectura de Casagemas. L’artista sota el mite

Qin

Vaig anar a veure aquesta exposició, què em sóna què també ha passat per Barcelona. I em va agradar moltíssim. Molt didàctica, explicant a través dels objectes l’evolució cultural i tecnològica de la Xina d’aquella època i gens pesada. L’argument de venda de l’exposició són les sis figures de l’exèrcit de terracota què exhibeixen, però hi ha moltes més coses interessants. L’elaborat procés de construcció de l’exèrcit, personalitzat i alhora en sèrie, la tecnologia de construcció què combinava palaus de fusta i canonades molt avençades al seu temps, l’orfebreria exquisida i el procés de creació de l’imperi, culminat ràpidament per … Continua la lectura de Qin