Arissa. L’ombra i el fotògraf (1922-1936)

Fins l’abril teniu temps de veure una exposició de fotografia més que interessant.

He tractat de fotografiar algunes de les fotos que més m’agradaven, però és clar, l’exposició no està dissenyada per a que la fotografiin, i jo no sóc cap artista precisament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Arissa va treballar i dirigir la impremta familiar, i alhora, va conrear des de ben jove la seva afició per la fotografia. Quan va morir a vuitanta anys, la seva família no va saber què fer de totes les fotografies que havia fet l’avi i les va vendre als Encants Vells, què és com dir que les va abocar a les escombraries. Afortunadament, un grapat de casualitats ha facilitat la seva recuperació per part de la Fundación Telefónica, que és la que ha muntat aquesta exposició que ja es va poder veure a Photo España 2014.

Si la història de les imatges ja té el seu interès, el millor són les històries que suggerèixen les imatges en si. L’Antoni Arissa, autodidacta i curiós, va passar per vàries etapes que es poden identificar clarament a la mostra que s’exposa al CCCB.

Les seves primeres fotografies (l’Arissa sempre va treballar en blanc i negre) són de caire costumista i pictorialista, intenten plasmar escenes de paissatges i ambients, tal com sempre havia fet la pintura fins l’aparició de la fotografia. Mica en mica veiem com aquests primers retrats passen a ser més suggerents i les imatges que captura ens evoquen històries més complexes.

Antoni Arissa es va anar fent un nom als cercles fotogràfics de la Barcelona republicana i va fundar el seu propi cau i editar una revista, tot i que no va ser fotògraf professional més que per alguns encàrrecs publicitaris. La Guerra Civil va escombrar els cercles intel·lectuals on mantenia la seva afició i havia publicat la seva obra, i després d’acabada ja no va tornar a publicar més.

Aleshores apareix l’Arissa més agoserat. Retrata les seves filles d’una manera tant aparentment natural com complex és el seu resultat: magnètic, vibrant, ple de significat a partir d’imatges amb elements mínims. I desenvolupa un estil on les ombres assumeixen el protagonisme per sobre dels objectes i persones de les que parteixen. A una època on no es podia dir allò que es volia i el que es veia o s’escoltava no reflectia necessàriament la realitat, la fotografia d’Arissa afirmava la importància de tot el què hi havia ocult sota una aparença quotidiana i trobava el color on només es veien grisos.

Un descobriment aclaparador.

Aquesta exposició és adient per a obrir els ulls i buscar més enllà del paper. Contraindicada pels fanàtics de les acrobàcies tècniques.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

One thought on “Arissa. L’ombra i el fotògraf (1922-1936)

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s