De sempre m’ha agradat molt la pintura de Vincent Van Gogh, com a tanta altra gent.

A diferència de Dalí, tècnicament perfecte, molt suggerent però la majoria de cops molt fred, a Van Gogh el trobo proper i càlid. Mentre Goya o Picasso em parlen des de dalt, proclamant els seus (genials i innovadors) punts de vista, Van Gogh xiuxiueja des de la vora, obrint la finestra a perspectives lluminoses que altres no havien vist abans. Allà on Gaugin dóna una versió definitiva, Van Gogh ofereix matisos nous cada volta que veus els seus quadres. Diego Velázquez i Marià Fortuny ofereixen més bellesa als ulls; Vincent Van Gogh fa somriure l’esperit.

Com que de pintura, i d’art en general, en sé ben poc, no ho puc explicar millor, són aquestes impressions. Tanmateix, l’art potser ha de ser això: el que ens transmet sense que ho sapiguem explicar. Els teòrics, després, ho raonaran i categoritzaran, però la comunicació directa i immaterial entre la creació d’un i la percepció de l’altre és individual i íntima.

El cas és que ja fa dotze anys m’havia llegit aquest llibre de l’editorial Taschen sobre el geni holandès. Aquesta editorial, pels que volem aprendre alguna cosa sobre art, sempre té llibres molt recomanables. N’Ingo F. Walther ha escrit un llibre breu on explica la vida i obra de Van Gogh. Va intercalant la seva biografia amb anàlisis del seu estil i de cadascuna de les seves pintures. Ambdues parts, trobo, resulten ben equilibrades: qui es cansi d’una pot anar descansant amb l’altra. És una lectura lineal i reposada que es gaudeix tranquil·lament.

El cas és que he tornat a llegir el llibre perque a Zürich feien un muntatge sobre els quadres de Van Gogh. Una de tantes activitats interessants que han estat arrasades per la crisi del coronavirus i que afortunadament vam poder visitar abans. Van Gogh Alive es planteja com una experiència sensorial al voltant del món creatiu de l’artista que submergeix l’espectador en un munt de creativitat.

O sigui, que projecten imatges dels quadres a les parets i ho acompanyen amb música (clàssica) d’ambient i una il·luminació fosca i discreta per a millor concentrar-se en les pintures.

El resultat fa molt de goig i, si en algun moment pot tornar a visitar-se, és ben recomanable. Les imatges no són sempre estàtiques ni reproduccions tal qual dels quadres. Hi ha també detalls ampliats, que ajuden a fixar-se en aspectes concrets, efectes visuals que afegeixen encertadament i delicadament dinamisme a parts d’algunes pintures, i simplement la possibilitat de veure imatges magnífiques en mida gran i encara més gran resolució.

El resultat és espectacular, és clar. La música la vaig trobar molt encertada i l’experiència és semblant a contemplar els originals a un museu. L’inconvenient d’haver d’esquivar els cossos o caps dels altres espectadors és, comparat amb el ball de colzes i els temps d’espera en un museu atapeït, menor. Depèn d’on estiguis mirant en cada moment pots veure una imatge o una altra, de manera que algun detall et pot passar per alt. Igual que et passaria en un museu al cap d’un temps de visita de l’exposició. Però és clar, no és l’original. I algun dels meus quadres preferits no els han inclòs.

Per a completar l’experiència vangoghiana vaig tornar a mirar Lust for Life, què és el títol original del film que a Espanya es coneix com El loco del pelo rojo. Això de les traduccions creatives és també de pel·lícula… Però d’aquesta pel·lícula ja en parlaré un altre dia.

Això de les llistes de favorits no té més sentit que passar-s’ho bé, o sigui que som-hi que és divertit. Ara mateix el meu top ten de pintures de Vincent Van Gogh és el següent. Segurament no són les millors, però sí les 10 que escolliria si hagués de decorar la meva carpeta d’anar a escola, per exemple.

1. El pont de Langlois i dama amb paraigua.
2. Japonaiserie: Pont sota la pluja.
3. Enfront del cafè
4. El doctor Paul Gachet, la primera versió.
5. Camp de blat amb corbs.
6. Cafè de nit interior.
7. Autoretrat amb barret de palla.
8. Casa groga.
9. La plana de Crau.
10. Barques a Saintes-Maries.

Quin és el vostre quadre preferit de Vincent Van Gogh?