Com que ja esteu cansats de sentir el que els altres diuen del resultat de les eleccions, ara vinc jo a donar-vos la brasa.

Sense cap mena d’ordre ni jerarquia, els comentaris:

1. Fins que va arribar el procés l’ús de les enquestes com a informació o com a eina per a per a canviar tendències era més o menys discutible. Ara, ja han quedat al descobert. Igual que amb la premsa, hauran de canviar força coses per a que recuperin la credibilitat.

2. A Podemos se li va fer molt llarg el temps entre la seva eclosió mediàtica i la campanya electoral. A Ciudadanos la campanya se li ha fet eterna.

3. Podemos va aparèixer a l’esquerra d’Izquierda Unida i quan les enquestes els van posar enmig del mapa polític va semblar que preferien semblar-se al PSOE. Els ha tocat el moment de retratar-se.

4. Ciutadans, igual que a Catalunya, tenen un munt de diputats irrelevants. Encara sortiran més a la tele i cobraran més subvencions, però l’aritmètica és implacable: no pinten res. (Perquè no em crec una coalició d’ells amb PSOE i Podemos.)

5. Podemos és la única gran novetat del Congrés, amb la representació que en el primer moment va somniar en tenir el PCE i mai no va assolir. La resta, tenint en compte que Ciutadans és un PP alternatiu, canvia més aviat poc.

6. Per tant, no veig cap desplaçament ideològic de l’electorat. Si que veig un fortíssim rebuig a persones i pràctiques molt establertes. I compte, que el poder de la marca és immens.

7. Ahir em deien ”aquí s’acaba una època, ara els toca fer política”. Per a mí, en la meva ingenuitat, aquest és el tema trascendent. Un país que tant ha mamat i tant ha apreciat l’autoritarisme ara haurà de veure com es parla, negocia, i es governa mitjançant acords entre diversos partits. Fins aquí tothom parlava bé del diàleg però es preferia que algú manés de manera clara. Recordeu el xantatge de les forces nacionalistes denunciat de manera hipòcrita per la mateixa oposició que després o abans havia pactat amb els mateixos nacionalistes. O escolteu Pablo Motos dient-li a Julia Otero que negociar crea debilitat i que ell no li donaria suport a un govern feble. Espanya encara ha d’aprendre moltíssim sobre la democràcia.

8. Qualsevol aliança de tres és més difícil i complexa que de només dos. I només hi ha una suma de dos grups parlamentaris que facin majoria absoluta. Aposto per un govern PP-PSOE. A més, a banda de la cara que li posen a la foto, ja s’han posat d’acord abans en gairebé tot.

9. Però és clar, ”yo estoy abierto al diálogo con todo el mundo” però tu ets ruïn i menyspreable. I l’altre que tu ets deshonest. I els altres van en contra d’Espanya. I els altres els envies a la presó. Hi ha un problema clar de lideratges i no només al PP-PSOE. Veurem molts canvis de cares en els propers mesos. Cap caiguda deshonrosa, però un munt de jubilacions daurades.

10. I també hi ha el problema de l’educació política. Vendre que ara t’ajuntaràs amb el dimoni (i és el dimoni perquè així ho has dit durant anys) costa molt. L’alternativa és pagar el preu d’unes altres eleccions i arriscar-se a una segona davallada. I un cop la gent li ha perdut la por a votar diferent…

El comentari gràfic el posa Bernardo Vergara i el musical Courtney Barnett. Tots dos junts a Voices in the Jungle.

Salut i sort,
Ivan.