Qui volem que parli

Els catalans vam votar qui voliem que ens representés al parlament espanyol. Diguessin el que diguessin les CUP abans de les votacions, la nostra elecció és rellevant. Vaja, és tant rellevant que fins i tot ara les CUP diuen que ho és.

  1. Adéu, Duran i adéu UDC, un partit històric i d’una trajectòria molt diferent a les dels altres partits polítics.
  2. Quan La Sexta vol explicar-li Catalunya als espanyols li pregunta a l’Albert Rivera. És injust que només li pregunti a ell, però ja no ho és que li doni a ell la veu dels que a Catalunya pensen en espanyol. El PP ha tornat molt enrera.

  3. La Chacón ha salvat els mobles, o això diu. Igual que abans ho van dir l’Iceta i el Pere Navarro. Cada cop, però, els queden menys mobles que salvar i cada cop són menys els irreductibles que els consideren útils i els voten.

  4. Sembla que no sóc l’únic a qui el nom Democràcia i Llibertat per anomenar un partit polític li fa mal a la vista. Convergència encara ha de fer neteja de corrupció i tinc la impressió que la bandera independentista ha deixat de fer-li servei. Clarament el dilema “o Mas o el març” ara és una pregunta: ”si hi ha març, quedarà Mas?”.

  5. Sense l’emergència independentista Ciutadans ha vist com continua collint vots, però molts menys. Especialment significatiu era el mapa de TV3: la costa ha preferit votar Colau abans que ells. Algú ha descobert que són de dretes, potser.

  6. Esquerra no despega. Nominalment són els segons, però sumant escindits de PSC i ICV, desafectes de CiU, Súmates i efecte dit indepe a l’ull centralista, no sembla que guanyin suports nous. Si aspiren a ocupar la centralitat política que abans ocupaven CiU i PSC, encara li han de donar una volta més.

  7. Ada Colau ha tornat a triomfar. La veu que defensava els desnonats li ha posat cara a un missatge contestatari i li ha dit ben clar a Iniciativa que han perdut molts anys sent massa institucionals i poc resolutius. I a Pablo li ha dit ben alt que si vol guanyar vots a Catalunya ha d’oblidar-se de mirar d’on eren els pares i ha de parlar de quin país proposa pels fills.

  8. I les CUP no han volgut ballar. Altres s’han aprofitat però no li veig el benefici als cupaires. D’entrada són ells els que han d’encetar el ball negociador per investir President. Si altres arriven a acords més ràpids a Madrid, la situació pot enrarir-se molt.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: