Carrie Underwood: Storyteller

[youtube?https://www.youtube.com/watch?v=t_Lu5kX5w3I&list=PL3ZxfUgGrnA6oY1LIR20UDOGdHaEB1n-u%5D

Quan a començament dels 70 la Linda Ronstadt va fer una gira pels EUA va tenir molt d’èxit, però limitat a l’espai de la música country. Immediatament després, els músics de la seva banda d’acompanyament van decidir formar un grup propi on combinar el country en que s’havien format com a músics i el pop heretat dels Beatles que els agradava escoltar a la ràdio.

Els Eagles van rebentar tots els registres americans de venda de discs i d’entrades en gires de concerts. I van iniciar amb la seva fusió de pop, rock i country el génere a partir d’aleshores amb més èxit a la indústria musical nordamericana. Un génere que us sonarà de noms com la mateixa Linda Ronstadt, Dolly Parton, Kenny Rogers, Bonnie Raitt, Shania Twain, Garth Brooks, Faith Hill, Taylor Swift, Lady Antebellum, Kelly Clarkson i un llarguíssim etcétera fins arribar a la Carrie Underwood.

La senyora Underwood ha assolit des que va guanyar una edició de l’Operación Triunfo americana un èxit incontestable en termes de vendes, premis i rankings assolits per les seves cançons. O sigui que si, estem al davant d’un altre producte industrial musical 100% atractiu i 0,0% original. I rossa i amb cos de model, of course.

I com que a mi el country pop m’agrada, resulta que m’ho empasso i ben a gust. Perquè trobo que Storyteller és un àlbum de génere rodó. Conté cançons engrescadores, que invoquen l’adrenalina acumulada, balades de tempo sostingut, guitarres rockeres i un munt de luxosos arrenjaments per embolicar un grapat de cançons tant típiques com tòpiques. Molt més pop què no pas country, per cert.

La Carrie Underwood canta amb convicció, potència vocal i un timbre agradable, i ho fa igual de bé tant als passatges més agressius com als més tranquils. No té una veu privilegiada, però si prou bona i sap molt bé com treure-li profit.

Sorpreses, innovacions o transgressions? Cap ni una. Però Storyteller tampoc no concedeix cap error aparent.

Portada de l'àlbum Storyteller, de la Carrie Underwood

Adient per quan ve de gust canya ma non troppo. Contraindicat pels alèrgics a les produccions molt elaborades.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s