Com ja us vaig comentar, gràcies a bloguzz i Random House Mondadori he pogut llegir la novel·la Tres tazas de té.

Tres tazas de té explica com Greg Mortenson va passar de ser un infermer que treballava per poder-se pagar la seva afició al l’alpinisme, a un emprenedor d’accions humanitàries en un entorn hostil i allunyat de casa seva.

Quan es llegeix un llibre ideològic, cal separar el que transmet de com està escrit. De l’aspecte ideològic no hi ha gaire a dir perquè en cap cas el llibre discuteix la necessitat de col·laborar en l’educació dels nens del Tercer Món, ni dels avantatges d’aquesta estratègia envers la militar; és quelcom que l’autor assumeix tothom comparteix.

Si que es possible analitzar la objectivitat del narrador, que el mateix David O. Relin confessa en el preàmbul que és nul·la: és un fervent admirador del treball de Mortenson. Això porta a crítiques molt suaus de la seva feina, i centrades en la seva forma de ser (impuntual, desorganitzat, impulsiu, obsessiu) més que en la seva forma d’actuar. A més, la traducció ha respectat tota la col·lecció d’adjectius laudatoris del text original, molt pròpia de la manera d’expressar-se als EUA, però que a mi em sonen exagerats.

Tres tazas de té és llegeix molt fàcilment, perquè lluny de ser un assaig sobre la feina de les ONG és un reportatge d’aventures, centrat en la figura del Greg Mortenson. El llibre és viu i manté un ritme àgil durant les seves quatre-centes i escaig pàgines a lletra petita. Com que la visió que s’ofereix és de primer pla, personalitzant en exemples i personatges reals, en cap cas es fa pesat. El relat és íntim i vívid, amb detalls que agradaran més o menys depenent del nivell de sensibileria que considereu acceptable, del que us cregueu la interpretació sempre positiva de l’autor, i si acceptem les generalitzacions que implícitament fa. Tres tazas de té està lluny de la propaganda, però sospito que deixa sense explicar moltes zones obscures d’aquesta lluita per l’educació.

Tornant al que deia abans, aquest llibre ideològic transmet molt més del que porta escrit. Mentre l’he llegit i ja un cop acabat m’he anat trobant amb qüestions que sovint ens plantegem en termes teòrics però aquí veiem enfrontades a la constatació real: a què paga la pena dedicar-li el temps, la vida; s’ha d’ajudar els que no tenen o és millor esperar que puguin fer-ho ells mateixs pels seus propis mitjans; què és necessari i què són capritxos; com de fàcil és canviar de vida … Apassionant.

Si esteu interessats en les activitats del Central Asia Institute, aquí us deixo alguns enllaços:

• Bloc del Greg Mortenson.
• Pàgina oficial del Greg Mortenson.
• Pennies for Peace, la iniciativa d’algunes escoles dels EUA per a comprar material escolar pel Tercer Món.

Un llibre i una història que transmeten bons sentiments i plantegen qüestions interessants.

Adient per a gent que vol que el món canvii. Contraindicat per a cínics.

Salut i sort,
Ivan.