Teclejant sense parar

Un clip humorístic que reflecteix molt bé la mentalitat espanyola, tant la de l’empresari com la del ciutadà del carrer.

Salut i sort,

Harvest Moon

Harvest Moon és una de les meves cançons favorites de Neil Young.

Recordo que el primer cop que la vaig escoltar va ser treballant com a becari en un radiocassette que compartiem tots els que no teniem despatx propi i treballàvem a la sala comuna, mentre buscava pistes per internet per a solucionar un problema que no sortia. Crec que la cinta era de Gordon, un dels americans que rondava per allí i l’aparell igual l’havia posat l’Emili, el system manager. Naturalment vaig acabar buscant a quin CD pertanyia.

En aquella època, començament dels noranta, internet encara no era una paraula que la gent del carrer conegués. Ara radiocassette sóna a pleistocé. Però la balada continua sonant igual de bé.

Salut i sort,
Ivan.

Karneval: videos

Ja feia dies que no us castigava amb records del Karneval. Res, a patir una mica, que els capellans diuen que patir et porta al cel.

Aquest que heu vist és l’ambient a la festa del centre cultural, aquella que es va cel·lebrar la tarda i nit de Dijous Gras i de la que ja havieu vist alguna foto. Ara veureu una petitíssima mostra de com són els grups que toquen les cançons típiques de Carnestoltes:

Ara venen dos videos que en realitat són un, però es veu que la càmera té un límit de llargada pel video enregistrat i ho parteix en dos. És la mena de coses que fas a una festa quan la música degenera una mica i la cervesa comença a fer efecte. Primer, la baixada triomfal per les escales:

I després, la discussió de la jugada. Fixeu-vos que la Yolanda els està ensenyant un altre video on se’ls veu des del darrera, o sigui que no us queixeu que publico massa coses, que ja veieu que tinc més armament.

Finalment, l’ambient a la plaça diumenge al matí. De tot això ja us en vaig parlar i per tant no poso més explicacions.

Salut i sort,
Ivan.

Harvest Moon

Aquesta és una de les meves cançons favorites de Neil Young.

Recordo que el primer cop que la vaig escoltar va ser treballant com a becari en un radiocassette que compartiem tots els que no teniem despatx propi i treballàvem a la sala comuna, mentre buscava pistes per internet per a solucionar un problema que no sortia. Crec que la cinta era de Gordon, un dels americans que rondava per allí i l’aparell igual l’havia posat l’Emili, el system manager. Naturalment vaig acabar buscant a quin CD pertanyia.

En aquella època, començament dels noranta, internet encara no era una paraula que la gent del carrer conegués. Ara radiocassette sóna a pleistocé. Però la balada continua sonant igual de bé.

Salut i sort,
Ivan.