Marlango, al Liceu

El concert va començar amb la inesperada actuació d’Aaron Thomas, australià que viu aquí i que armat només amb la seva veu, una guitarra acústica i la veu acompanyant de Rebeca va deixar ganes de tornar a escoltar-lo, que ja és molt quan vas a un concert per escoltar algú altre. El concert, ara sí, de Marlango, va començar a trompicons, amb la banda interpretant temes ràpids i intercalant pauses silencioses entre les cançons. Això ja els va passar al Palau de la Música i aleshores vaig pensar que era manca d’experiència, que en algun moment aprendrien a gestionar millor … Continua la lectura de Marlango, al Liceu

Life in the Treehouse

Molt bon àlbum de Marlango, que manté les seves constants estilístiques i afegeix matisos interessants. Life in the Treehouse és un àlbum pop que constitueix una evolució natural de l’estil proper al jazz que Marlango ha practicat majoritàriament fins ara. Si fins ara no us havien agradat, no crec que Life in the Treehouse us canvii la opinió; però si com jo pensaveu que tots els seus àlbums anteriors sonaven igual, aquest el trobareu més ric. Life in the Treehouse obre amb el pop naïf i divertit de The Long Fall (amb una molt bona secció de metall) i I … Continua la lectura de Life in the Treehouse

Marlango, al Palau

Marlango. Palau de la Música Catalana. Divendres, 4 de novembre del 2005. Va tornar Marlango a Barcelona, un any més tard, un àlbum després (“ahora ya podemos hablar de ‘nuestro primer CD’”, va fer broma la Watling) i amb categoria de banda consagrada: s’han mudat de La Paloma al Palau de la Música. No tothom té el seu primer Palau amb només dos àlbums. Jo anava reticent, perquè els CDs em sonen freds, mancats del punt de ràbia, de coratge, de sentiment, que destil·la qualsevol vessant de la música negra. El pop que fa Marlango voreja el soul i el … Continua la lectura de Marlango, al Palau