El concert va començar amb la inesperada actuació d’Aaron Thomas, australià que viu aquí i que armat només amb la seva veu, una guitarra acústica i la veu acompanyant de Rebeca va deixar ganes de tornar a escoltar-lo, que ja és molt quan vas a un concert per escoltar algú altre. El concert, ara sí, de Marlango, va començar a trompicons, amb la banda interpretant temes ràpids i intercalant pauses silencioses entre les cançons. Això ja els va passar al Palau de la Música i aleshores vaig pensar que era manca d’experiència, que en algun moment aprendrien a gestionar millor … Continua la lectura de Marlango, al Liceu