Fot-li al Rei

Sa Majestat ha comès un error greu. Error d’imatge, és clar, perquè de moment ningú no ha dit ni ase ni bèstia sobre com s’ha pagat el safari a Botswana i tothom entén que surt de l’assignació que rep la Casa Real per a exercir les seves funcions de representació d’Espanya arreu del món. Bé, alguns n’han parlat, però sembla (curiosament) que de moment el debat no és aquest. Però error greu perquè, després d’haver declarat que no podia dormir pensant en l’atur juvenil, ningú no s’empassa que el metge li receptés a Don Joan Carles una cacera africana per … Continua la lectura de Fot-li al Rei

Chavez

Chavez van ser una banda novaiorquesa dels anys 90 de la que jo no em vaig enterar que existien i que he descobert gràcies a una recopilació publicada recentment. Són dos CD plens amb vint-i-vuit cançons, tot el eque els Chavez van enregistrar, acompanyats d’un DVD on es comenten les gires del grup i podeu veure els dos video-clips que van gravar. Rock de guitarra elèctrica sense contemplacions, deixebles confessos de Sonic Youth. Riffs afilats, un bon cantant que sap adaptar la veu al ritme i la intensitat de la cançó i molta energia desplegada. Entre tota la tralla se’ls … Continua la lectura de Chavez

The Great Divide

Scott Stapp ens proposa un àlbum nostàlgic, que et transporta als anys vuitanta. No sé vosaltres, però a mi els gloriosos vuitanta van ser un viatge que musicalment em va portar de The Police i Alan Parsons a Keith Jarrett i Neil Young, passant per Supertramp, Mike Oldfield, Deep Purple, Pink Floyd i els Dire Straits. Sí, era la meva adolescència, que hi farem. El heavy no m’agradava. A més, posava en el mateix sac des de Deep Purple fins a Motorhead. Recordo que va ser el meu amic Enric que, a la que li vaig comentar que m’havia agradat … Continua la lectura de The Great Divide