Sa Majestat ha comès un error greu. Error d’imatge, és clar, perquè de moment ningú no ha dit ni ase ni bèstia sobre com s’ha pagat el safari a Botswana i tothom entén que surt de l’assignació que rep la Casa Real per a exercir les seves funcions de representació d’Espanya arreu del món. Bé, alguns n’han parlat, però sembla (curiosament) que de moment el debat no és aquest.
Però error greu perquè, després d’haver declarat que no podia dormir pensant en l’atur juvenil, ningú no s’empassa que el metge li receptés a Don Joan Carles una cacera africana per alleugerir l’estrès. Tot plegat queda com poc sincer, poc sensible als compatriotes (que no súbdits) que ara mateix patim la crisi, i aquestes són qualitats que s’exigeixen avui en dia als polítics, car difícilment les trobarem.
Però, que ningú no s’equivoqui. Això és una gota, mentre que hi ha tot un barril d’aigua bruta, molt bruta, que li està esclatant al Rei a Mallorca. Curiós també que la indignació esclati per una anècdota i no per una trama de corrupció. Tornem a parlar sobre els valors del país?
De totes formes, entenc que l’afectat és qui ocupa el càrrec actualment i no la institució. Tot i que ara tot són cops, a la que els ànims es calmin una mica (hagi una gran notícia futbolera, per exemple) tothom veurà els avantatges de no rebentar una de les institucions que fins ara rebien millor valoració, tant perquè les altres (Justícia, parlaments, governs, partits polítics) no tenen gaire defensa, com per la por a l’alternativa: la III República presidida per Aznar.
Comentari musical de fa una pila d’anys: quan Ritchie Blackmore va inventar el speed metal amb Kill the King. Grans Rainbow i que Cozy Powell i Ronnie James Dio siguin bé al cel.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!