L’ona d’indignació ciutadana sobre la classe política que patim no troba cap oferta política articulada a la que adscriure’s, motiu pel qual van florint iniciatives diverses que, partint d’un fet objectiu deriven en propostes benintencionades però discutibles. Reprodueixo un correu electrònic que m’ha arribat per triplicat.
LLEI DE REFORMA DEL CONGRÉS DE 2011 (esmena de la Constitució)
- Els diputats seran assalariats només durant el seu mandat. I no tindrà jubilació només pel sol fet d’haver exerici mandat.
- Els diputats contribuiran a la Seguretat Social com tothom. El fons de jubilació del Congrès passarà al règim vigent de la Seguretat Social. Els diputats participaran dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament igual que la resta de ciutadans. Els fons de jubiliació no es pot fer servir per cap altra finalitat que no sigui aquesta.
- Els diputats han de pagar el seu pla de jubiliació, com tota la resta de ciutadans.
- Els diputats deixaran de votar el seu propi augment salarial.
- Els diputats deixaran la seva assegurança actual de salut i participaran del mateix sistema de salut que la resta de ciutadans.
- Els diputats han de complir les mateixes lleis que la resta de ciutadans i estar subjectes, a responsabilitats civils i penals, en l’exercici de la seva activitat política.
- Els diputats han de servir a les cambres, no fer carrera. per tant, al complir el mandat (màxim 2 legislatures) cap a casa i a buscar feina.
- S’eliminen els salaris vitalicis.
Ara és l’hora de les RETALLADES DEL POBLE. Si estàs d’acord, reenvio a 20 dels teus contactes i demana’ls que mantinguin aquest missatge circulant. Junts podrem.
Algunes preguntes:
- Qui determinarà el sou dels diputats? Per extensió, dels càrrecs polítics de les administracions?
- Si un ciutadà té el dret de contractar una mútua sanitària, per què no ho pot fer un diputat?
- Com protegim la independència d’un diputat? A banda de la temptació d’acceptar suborns, també hi ha el perill que la policia o els jutges li engeguin un procés civil o penal igual que ha passat amb cert jutge i ex-diputat socialista, per motius polítics.
El problema, em temo, és molt més profund i simple. Tenim uns diputats tant maldestres que no han dubtat en exigir sacrificis al poble mentre ells rebutjaven sacrificar ni les engrunes. I ho han fet públicament a l’era de la televisió en els mòbils, twitter i facebook.
El problema és que tenim un sistema polític, consagrat a la Constitución, que consagra els partits polítics com a actors principals, sense demanar els partits cap garantia de bon govern. Això gairebé garantitza que els qui arribin als llocs polítics rellevants, o com diria Alfonso Guerra “los que salen en la foto”, siguin els aparatchik i no els millors.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!