Petites alegries

Temps passats no tornaran, i segurament no podrem repetir fites històriques que avui veiem molt properes, però les alegries cal cel·lebrar-les. Perquè no n’hem tingut tantes. Perquè les alegries són per això, per a alegrar-se’n i cel·lebrar-les. I perquè els que no tenim Fe només tenim una vida i és millor viure-la amb alegria. Enhorabona als culers; salut i sort per tothom, Ivan. Continua la lectura de Petites alegries

Urruti, encara t’estimem

Ahir va fer trenta anys, el meu tiet Paco anava a Construmat i es va emportar amb ell el nebot. Ell va aprofitar la tarda detectant proveïdors i recollint un parell de catàlegs de productes que em va explicar que eren una eina essencial per un arquitecte. Amb aquells totxos de centenars de pàgines i que pesaven una barbaritat podia dissenyar els acabats dels pisos, orientar-se entre diverses opcions i fins i tot saber on comprar el que calia. La gent se’n sortia abans de Google. Jo vaig aprofitar la tarda enxampant bolígrafs promocionals. Estudiant de BUP, una fira era … Continua la lectura de Urruti, encara t’estimem

El Barça deixa de ser més que un club

La Junta del Fubol Club Barcelona ha fet públics canvis en el procés d’admissió de socis que ja van ser anunciats com a propostes electorals en les passades eleccions a la presidència del club. Amb aquests canvis jo no podré ser soci. Ni qualsevol japonès, saudí o nordamericà que volgués tenir a casa un carnet que simbolitzés la seva vinculació sentimental, la seva identificació, al club. Amb aquests canvis es consagra un sistema de castes privilegiades: família directa de soci, menors d’edat, ex-socis i (atenció!) “simpatitzants fidels i que tinguin estima pel Club, com poden ser col•lectius adherits a l’Entitat … Continua la lectura de El Barça deixa de ser més que un club