Petites alegries

Temps passats no tornaran, i segurament no podrem repetir fites històriques que avui veiem molt properes, però les alegries cal cel·lebrar-les. Perquè no n’hem tingut tantes. Perquè les alegries són per això, per a alegrar-se’n i cel·lebrar-les. I perquè els que no tenim Fe només tenim una vida i és millor viure-la amb alegria. Enhorabona als culers; salut i sort per tothom, Ivan. Continua la lectura de Petites alegries

Urruti, encara t’estimem

Ahir va fer trenta anys, el meu tiet Paco anava a Construmat i es va emportar amb ell el nebot. Ell va aprofitar la tarda detectant proveïdors i recollint un parell de catàlegs de productes que em va explicar que eren una eina essencial per un arquitecte. Amb aquells totxos de centenars de pàgines i que pesaven una barbaritat podia dissenyar els acabats dels pisos, orientar-se entre diverses opcions i fins i tot saber on comprar el que calia. La gent se’n sortia abans de Google. Jo vaig aprofitar la tarda enxampant bolígrafs promocionals. Estudiant de BUP, una fira era … Continua la lectura de Urruti, encara t’estimem

És la llei

I contra la Llei no es pot fer res. És així, s’ha de respectar i s’ha d’acatar. Ara, ningú no ha escrit (encara) una llei prohibint que a un bloc jo escrigui que hi ha coses que em semblen massa ridícules per a ser veritat. Si en el món del futbol trobem disbarats com aquests, pateixo de pensar què podriem arribar a descobrir dins les lleis de debó. Resulta que Messi va aixecar-se la samarreta per exhibir una felicitació a sa mare. Això està prohibit, perquè algú ha decidit que si els jugadors comencen a fer propaganda cadascú del que … Continua la lectura de És la llei